Jazz a l'estació: Javier Marina al Festival de Dixieland
Introducció a l'onzena edició del festival a Tarragona i presentació de l'exposició 'Jazz a l'estació Via Musical' de Javier Marina.
Javier Marina explica la dificultat de separar la seva passió pel jazz de la seva professió com a fotògraf.
El fotògraf detalla els seus inicis als anys 80 i el procés de selecció de les 100 fotografies que formen l'exposició.
Repàs dels artistes fotografiats, com Sarah Vaughan, Chet Baker i Ray Charles, i situacions curioses durant els concerts.
Reflexió sobre la desaparició dels clubs de jazz clàssics i les noves iniciatives culturals actuals.
Discussió sobre la transició del negatiu al digital i cloenda de l'entrevista amb la invitació al festival.
El Festival de Dixieland i l'art de fotografiar el Jazz
En el marc de l'onzena edició del Festival de Dixieland de Tarragona, la música no només omple els carrers i teatres, sinó que també es tradueix en imatges. L'exposició Jazz a l'estació Via Musical, patrocinada per Renfe, recull el treball de Javier Marina, un fotògraf professional que ha unit les seves dues grans passions: la fotografia i el jazz.
L'exposició: Una mirada antològica
L'exposició és una mostra itinerant que segueix els principals festivals de l'estat. Alguns punts clau de la col·lecció són:
- Cent fotografies seleccionades d'entre milers de negatius acumulats des dels anys 80.
- Retrats de llegendes internacionals com Ray Charles, Chet Baker, B.B. King i Sarah Vaughan.
- Presència de figures nacionals com Tete Montoliu i Pedro Iturralde.
- Captura de l'atmosfera de clubs de jazz que, malauradament, ja han desaparegut.
L'anècdota i la tècnica
Javier Marina comparteix experiències viscudes darrere de l'objectiu, destacant la dificultat de separar la devoció de la professió:
"Sempre que vaig al jazz porto la càmera, el que vol dir que no puc separar una cosa de l'altra, realment."
Marina recorda especialment un concert a València on Sarah Vaughan va fer aturar l'actuació perquè li molestaven els flaixos, o les fotografies realitzades a Chet Baker només tres mesos abans de la seva mort. Finalment, l'autor reflexiona sobre el pas del negatiu analògic al món digital, admetent que troba a faltar el caràcter artesanal del revelat al laboratori.

