Francesc Chamar: Solidaritat Internacional i Memòria Democràtica
Francesc Chamar explica la seva marxa a Amèrica per assumir la Secretaria Internacional del Comitè de Solidaritat Oscar Romero, amb seu a Managua i sota la direcció de Pere Casaldàliga i Samuel Ruiz.
Record dels 25 anys d'ajuntaments democràtics i l'entrada de la CPV al consistori tarragoní l'any 1979 com a plataforma veïnal independent de les estructures de partit.
Descripció de la situació precària de barris com la Floresta, sense escoles, sanitat ni serveis bàsics, i com la solidaritat veïnal va ser clau per a la seva transformació.
Reflexió sobre el canvi en la cultura política: de la gran participació activa i fiscalització dels càrrecs el 1979 a l'apatia i individualisme de la societat actual.
Chamar recorda la seva destitució com a tinent d'alcalde per defensar massa la presència veïnal a l'ajuntament i rep els desitjos de sort per a la seva nova etapa a Nicaragua.
Trajectòria i compromís social de Francesc Chamar
Francesc Chamar, conegut activista social tarragoní, es prepara per a un canvi d'etapa vital rellevant. Després d'anys de dedicació al teixit veïnal de Tarragona, especialment al barri de la Floresta, assumeix ara la Secretaria Internacional del Comitè de Solidaritat Oscar Romero.
Missió a l'Amèrica Llatina
- Destinació: Tindrà la seva seu a la Universitat Centroamericana de Managua (Nicaragua).
- Durada: Es preveu una estada de dos anys coordinant una xarxa internacional de grups solidaris.
- Referents: Chamar treballarà sota el paraigua de figures com el bisbe català Pere Casaldàliga i el mexicà Samuel Ruiz, ambdós presidents honoraris de l'organització.
L'arribada dels ajuntaments democràtics (1979)
L'entrevista coincideix amb la commemoració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics a Tarragona. Chamar recorda la seva etapa com a regidor electe per la Candidatura per la Participació dels Veïns (CPV):
- Origen del moviment: El col·lectiu va néixer de la necessitat de dotar els barris de serveis bàsics (escoles, sanitat, asfaltat i telèfon) que havien estat negats durant la dictadura.
- Èxit electoral: Van aconseguir dos consellers, representant una línia ideològica que alguns consideraven radical per la seva defensa directa de l'autoorganització popular.
- Transició i eufòria: Descriu el ple de constitució del 19 d'abril com un moment d'eufòria col·lectiva i satisfacció per haver assolit un objectiu històric.
Reflexió sobre la participació ciutadana
Chamar estableix una comparativa crítica entre la democràcia participativa d'aquells anys i l'actualitat:
"Abans es dipositava el vot i se seguia molt de prop els representants; ara la gent és més individualista i hi ha un cert desencís."
Finalment, l'activista recorda amb humor el seu cessament com a tinent d'alcalde d'informació per part de l'alcalde de l'època, a causa de la seva insistència excessiva en informar i fer participar directament els veïns en la gestió municipal.

