Gestió del Patrimoni Cultural de Tarragona i Catalunya
Francesc Terrats parla sobre el seu nou càrrec, la compatibilitat de viure a Tarragona i treballar a Barcelona, i la necessitat d’adaptar-se als viatges i noves responsabilitats personals i professionals.
Es discuteix la política de transversalitat i cooperació amb l’Ajuntament de Tarragona, altres municipis, el Ministeri i organismes internacionals per desplegar el patrimoni cultural de manera òptima.
Defineix que la gestió s’ha de basar en consens, debat i objectius comuns per millorar prestacions, qualitat del patrimoni, urbanisme i impacte social i turístic.
Subratlla la continuïtat històrica de Tarragona des del 218 aC fins avui i el valor de cohesionar i difondre aquesta herència perquè enriqueixi culturalment la població.
Proposa crear un patronat o consorci que inclogui institucions i societat civil per organitzar i vertebrar voluntats, recursos i titularitats sense que importin els detalls administratius al ciutadà.
Descriu l’estat judicial i econòmic del Teatre Romà, la necessitat de tancar processos d’expropiació, establir un calendari d’intervencions i garantir terminis assumibles.
Parla de l’endarreriment de les obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la recerca d’una solució per completar les obres, muntatge museogràfic i obertura definitiva.
Analitza la proposta de l’Ajuntament d’ubicar-lo a l’antiga Tabaclera, reclama arguments tècnics i defensa que la decisió s’ha de basar en objectius museístics i urbanístics clars.
Argumenta que la ciutat requereix un equipament ampli per desplegar programes, captar turisme cultural i vertebrar els diferents monuments de la Tarragona Romana.
Recomana situar el museu en un espai emblemàtic i integrat urbanísticament que reverteixi l’efecte de revitalització cultural, inspirant-se en el Guggenheim de Bilbao o Mérida.
Reivindica augmentar i doblar els pressupostos de cultura en la Generalitat i exigir més aportació de l’Estat, així com optimitzar la dedicació de municipis i ministeri.
Defensa la necessitat de complicitat amb empreses i entitats cíviques perquè el patrimoni generi beneficis econòmics i culturals, i remarca la transversalitat institucional per fer-lo un actiu compartit.
Gestió del Patrimoni i Col·laboració Institucional
Francesc Terrats, nou director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, destaca la importància d'una nova etapa basada en la transversalitat i la col·laboració amb els ens locals. Tot i que no hi ha hagut contactes formals immediats, se subratlla la necessitat d'una coordinació superior per gestionar el patrimoni de Tarragona.
Estratègies de Gestió i Consens
- L'objectiu principal és millorar la qualitat del patrimoni i la seva relació amb la societat.
- Es proposa la creació d'una estructura estable (consorci o patronat) que inclogui:
- Administracions amb titularitat directa. - Representants de la societat civil i entitats històriques.
- Per a l'usuari, el més rellevant no és la titularitat, sinó un discurs històric coherent i ben relligat que faciliti el turisme cultural i la dinamització local.
Projectes Clau i Problemàtiques Pendents
El Teatre Romà de Tarragona
Qualificat de situació "lamentable i inexplicable", la resolució de l'estat del Teatre Romà és una prioritat absoluta per a aquesta legislatura. El procés judicial d'expropiació està en vies de resolució, i caldrà una revisió dels projectes d'intervenció per a la seva museïtzació i integració en l'urbanisme de la ciutat.
"És una vergonya per al patrimoni català i per la Tarragona romana que cal corregir immediatament."
El Nou Museu Nacional Arqueològic (MNAT)
Es debat l'ubicaió del futur museu. Terrats es mostra contrari a la proposta de la Tabacalera per motius de dinàmica turística i aposta per l'entorn del Parc de la Reconciliació. Segons el director:
- Un museu potent actua com a detonador de canvi quantitatiu i qualitatiu.
- La centralitat patrimonial és clau per a l'èxit de públic (citant com a exemples el Guggenheim de Bilbao o el museu de Mèrida).
Finançament i Valor Social del Patrimoni
Es fa una crida a incrementar els pressupostos en cultura, que actualment no arriben a l'1% de la Generalitat, amb el compromís de doblar-los. També s'insisteix en:
- Exigir més recursos a l'Estat.
- Implicar l'empresariat mitjançant projectes engrescadors.
- Deixar de veure el patrimoni com una "nosa" i entendre'l com un actiu econòmic i social.

