Anàlisi i memòria del 'No a la Guerra' un any després
El presentador situa la data i recorda les manifestacions globals contra la guerra a l’Iraq; planteja la pregunta central: quina utilitat han tingut?
Santiago Castellà valora que les protestes no van aturar la guerra però van evidenciar el consens ciutadà contra l’ús arbitrari de la força.
Es detallen les raons del rebuig: desconfiança en les autoritats, dubtes sobre les armes de destrucció massiva, referents de països com França i motivacions econòmiques (petroli).
Discussió sobre la continuïtat del conflicte, dificultat de distingir terrorisme de resistència i gestió nefasta de la fase posterior.
Es revela que no s’han trobat armes nuclears ni capacitat de fer-les, i es parla d’un possible muntatge dels interessos militars i petrolers.
Reflexió sobre l’impacte en la confiança futura dels ciutadans i el risc de no creure noves alertes legítimes.
Comentari sobre les indagacions tardanes als Estats Units i Gran Bretanya per depurar responsabilitats de Bush i Blair.
Anàlisi del gir d’Espanya, l’aïllament respecte al món àrab i Amèrica Llatina després de l’aliança amb EUA i Regne Unit.
Debat sobre la manca de grans protestes en territori espanyol i la persistència de convocatòries locals de protesta.
Marta Montagut prepara el reportatge amb opinions d’habitants de Tarragona sobre les manifestacions i la guerra.
Vox pop recull sentiments majoritàriament contraris a la guerra, crítica a Bush i Aznar, i rebuig a la violència.
Els ciutadans expressen resignació, indignació per la manca d’impacte de les protestes i demanen responsabilitats i explicacions.
Tancament del programa amb comentaris finals del presentador i tancament musical.
Balanç del conflicte a l'Iraq i impacte social
El programa analitza les conseqüències de la intervenció militar a l'Iraq quan es compleix un any de les manifestacions multitudinàries del 15 de febrer de 2003. A través d'una entrevista amb l'expert Santiago Castellà i un reportatge a peu de carrer, s'examina la pèrdua de credibilitat de les institucions i el gir en la política exterior espanyola.
L'efectivitat de les mobilitzacions del 2003
Tot i que les manifestacions no van aconseguir aturar la invasió armada, es consideren un èxit en diversos aspectes:
- Van servir per constatar un rebuig majoritari a l'ús arbitrari de la força.
- Van catalitzar un sentiment de solidaritat global a favor dels drets humans i la democràcia.
- Van fer palesa la desconfiança profunda cap a les autoritats que justificaven la guerra amb motius que s'han demostrat falsos.
Crisis de credibilitat i el paper d'Espanya
L'expert Santiago Castellà destaca la gravetat d'haver basat una intervenció en proves inexistents d'armes de destrucció massiva:
"Si en algun moment veritablement hagués un estat amb capacitat de tenir armes de destrucció massiva, és possible que ja no creguéssim als nostres governants."
Sobre la posició del govern de José María Aznar, s'analitza el cost d'oportunitat:
- S'ha abandonat l'eix tradicional de relacions amb el món àrab i Amèrica Llatina.
- Espanya s'ha alineat amb els Estats Units i la Gran Bretanya, deixant de banda el seu paper històric com a mediador.
La veu del carrer a Tarragona
El reportatge de Marta Montagut recull la polaritat de l'opinió pública tarragonina:
- Crítiques severes: Molts ciutadans encara veuen la guerra com un "robatori" motivat pel petroli i una acció il·legal.
- Diferència generacional i ideològica: Mentre uns recorden les marxes com un moment d'orgull democràtic, d'altres es mostren resignats o critiquen la politització de les protestes.
- Situació actual: La percepció és que la postguerra està sent més dura i caòtica que el conflicte inicial.

