Memòria festiva, orquestres i anècdotes de la Rambla
Records d’Oriol Grau sobre les revetlles a la Rambla, amb grups com la Gramola de la iaia, la Plateria i la Salseta, i la influència del rock català i la música de ball accelerada.
Discussió sobre com les orquestres de finals dels 70 i inicis dels 80 van renovar el repertori, atraient un públic més modern i jove, en contraposició a les velles glòries.
Narració de l’existència de bars d’ambient gai en ports i portals de la Rambla durant el franquisme, i la clandestinitat que envoltava aquestes trobades.
Història de les societats obreres i cultural-recreatives del segle XIX, els seus teatres i balls de Carnaval, amb noms com Tarraconenca i l’Empirio.
Anècdotes sobre festa major, sardanes i verbenes a la Rambla durant els anys 40, amb esdeveniments com el carreró dels fanalets, balls de sardanes i el tancament del trànsit per les orquestres.
Parlen del Teatro Argentino, dels espectacles més picants i de happenings satírics com 'Vestir els despullats', que van provocar intervenció policial i controvèrsia.
Memòries de passages d’elefants reals pels carrers de Tarragona amb circ, i altres esdeveniments exòtics com el circ americà o les comparses festives de Sant Magí.
Comentaris sobre l’evolució de l’espai: de cines i bancs a botigues i franquícies, amb referències a locals històrics com la Granja Clarà i el primer Frankfurt de la ciutat.
Últimes imatges i reflexions dels participants sobre la importància de recordar, mantenir vives certes tradicions i adaptar la Rambla a nous temps sense perdre la seva essència.
Crònica sentimental i cultural de la Rambla de Tarragona
En aquesta conversa, diversos col·laboradors i testimonis, entre ells Oriol Grau i el mestre Pere Godall, repassen la història viva de la Rambla de Tarragona com a epicentre de l'espectacle, la música i la vida social al llarg de diferents generacions. El diàleg transita des de les revetlles clàssiques fins a la música postdemocràtica i les anècdotes més pintoresques de la ciutat.
L'evolució de les orquestres i les revetlles
Es destaca el paper fonamental de grups com La Gramola de la Iaia, que a finals dels 70 i principis dels 80 van trencar amb l'estil de les orquestres oficials i enquilosades.
- Modernització del repertori: Grups com la Plateria o la Salseta van retornar la música al poble amb un estil més progressista i actual.
- El públic jove: Aquestes formacions aconseguien atreure la joventut de l'època amb versions accelerades de clàssics i boleros.
- La tradició: Es recorda el programa de la Festa Major de l'any 1942, quan la Rambla (aleshores del Generalíssimo) s'il·luminava amb fanalets japonesos i el trànsit quedava tallat per al gaudi popular.
Clandestinitat, circ i locals emblemàtics
El resum també explora la faceta més golfa i oculta de la Rambla:
- Locals històrics: Es parla de la clandestinitat dels primers bars gai (com la Cabanya del Tio Tom) i de societats com l'Ateneu Tarraconenc de la Classe Obrera.
- L'exotisme: La memòria col·lectiva recorda l'arribada d'elefants de veritat a la Rambla amb els circs de l'època, una imatge que avui semblaria surrealista.
- Teatre i censura: Des dels espectacles verdarotes del Teatro Argentino amb Manolita Chen fins a la censura del governador en algunes cançons.
Anècdotes i "Happenings"
"Vam vestir els despullats amb calçotets i sostenidors; va ser un happening amb totes les de la llei que va acabar amb tres cotxes de policia."
L'entrevista conclou recordant espais quotidians com la Granja Clarà, coneguda per les seves coques seques i pel seu caràcter blindat durant les manifestacions, on els clients quedaven tancats a l'interior fins que passava el perill.

