Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
El llarg procés pel retorn dels Papers de Salamanca
Antoni de Senillosa i Manuel Fraga, sota Aliança Popular, plantegen per primer cop el retorn dels documents a Catalunya, amb el suport del partit.
El Parlament de Catalunya aprova una resolució per reclamar els papers, però el Congrés espanyol rebutja la proposició, malgrat el suport individual del ministre de Cultura.
El govern socialista acorda formalment la devolució, però després de les protestes a Salamanca i declaracions polèmiques, l’acord no es publica ni s’executa.
Sorgeix l’argument de la ‘unitat d’arxiu’ com a motiu per no traslladar els documents, tot i incloure-hi col·leccions particulars com la d’Antoni Rubí i Virgili.
Diversos informes tècnics avalen el retorn, però els governs del PP es mostren indiferents i mantenen els papers a Salamanca, considerant inqüestionables els informes.
La Comissió de la Dignitat impulsa ara la reclamació amb pressió mediàtica i política, recordant que la via judicial podria ser l’últim recurs si el govern no respon.
La història política del retorn dels arxius
El debat sobre el retorn dels anomenats Papers de Salamanca a Catalunya ha estat marcat per girs polítics inesperats i una forta resistència institucional. Tot i que actualment es percep d'una manera diferent, la primera proposta de retorn l'any 1980 va venir de la mà d'Antoni de Senillosa amb el vistiplau de Manuel Fraga (Aliança Popular), mentre que el PSOE, aleshores amb majoria absoluta, s'hi va oposar inicialment.
Cronologia i traves administratives
- 1989: El Parlament de Catalunya aprova una resolució pel retorn, però la proposta és tombada al Congrés dels Diputats.
- 1995: S'arriba a un acord del Consell de Ministres (encara socialista), que finalment no s'executa ni es publica degut a la pressió social i política a Salamanca.
- Anys 2000: Diverses comissions tècniques han informat favorablement al retorn, però governs posteriors del PP van ignorar aquests informes per motius estrictament polítics.
Els arguments en disputa
L'oposició al trasllat s'ha basat sovint en el concepte de la unitat d'arxiu, un argument que es considera invàlid per diversos motius:
- El dipòsit no actua com un arxiu orgànic, ja que conté peces com la biblioteca personal d'Antoni Rovira i Virgili.
- La magnitud de la pèrdua és ingent: dels 11 vagons de tren de documents que van sortir de Barcelona el 1939, actualment només en queda l'equivalent a menys d'un vagó; la resta ha estat destruïda.
"És una autèntica barbaritat que es continuï argumentant la unitat arxivística quan el procés obeeix fonamentalment a interessos i posicions polítiques."
El paper de la Comissió de la Dignitat
Actualment, la Comissió de la Dignitat lidera la pressió pública i mediàtica. L'objectiu és el retorn de la totalitat dels documents. S'ha obert un marge per a l'acció política, però es contempla seriosament la via judicial si no s'arriba a una resolució definitiva en aquest context polític favorable.