2004-07-05 ENTREV IAN GIBSON
Ian Gibson explica com va començar a estudiar espanyol al Trinity College de Dublín i com la seva tesi sobre Lorca el va portar a investigar el seu assassinat.
Anàlisi de l'amistat profunda i complexa entre el poeta i el pintor, el seu enamorament i la influència del surrealisme en la seva correspondència.
Gibson defensa el seu dret a criticar aspectes de la realitat espanyola i andalusa, fugint de la complaença i reivindicant la maduresa democràtica.
Com el paisatge de l'Empordà va influir en la visió artística de Dalí i la seva obsessió pels trucs òptics i les metamorfosis.
Reflexió sobre com Dalí va construir un personatge públic (l'uniforme) i la seva lluita vital per superar l'autoritat del seu pare.
Discussió sobre els últims moments de Dalí, la possible crida a Lorca en el llit de mort i el seu llegat al Teatre-Museu de Figueres.
Gibson explica el seu retorn a l'estudi d'Antonio Machado, buscant un personatge més tranquil, digne i republicà per a la seva propera biografia.
Ian Gibson i la seva trajectòria a Espanya
L'hispanista Ian Gibson recorda els seus inicis a Dublín, on la tria de l'espanyol com a segona llengua al Trinity College va canviar el curs de la seva vida. El que va començar com una tesi doctoral sobre la poesia de Federico García Lorca es va transformar en una investigació profunda sobre el seu assassinat, vinculant-lo per sempre amb la història espanyola.
La relació Lorca-Dalí: Més que una amistat
Gibson aprofundeix en la complexa relació entre Salvador Dalí i Lorca, descrivint-la com una de les grans amistats del segle XX:
- Fascinació mútua: Es reconeixien com a genis des del primer moment.
- L'amor de Lorca: Gibson afirma que Lorca es va enamorar profundament de Dalí i volia ser el seu amant.
- La por de Dalí: El pintor sentia un temor profund cap a l'homosexualitat, el que va impedir que la relació es consumés plenament.
- Correspondència: Tot i que les cartes de Lorca han desaparegut, les respostes de Dalí revelen una relació tierna, picant i intel·lectualment deslluernadora.
Dalí: El personatge i el paisatge
L'autor descriu Dalí com un home que vivia constantment sota un "uniforme" de genialitat, en una lluita dialèctica eterna per superar la figura del seu pare. Sobre el seu vincle amb el territori:
- El Cap de Creus va ser el seu "teatre òptic", on va aprendre els jocs de dobles imatges i la metamorfosi de les roques.
- Existeix el dubte de si, en el seu llit de mort, quan Dalí cridava "Lorca", es referia a l'alcalde de Figueres o al seu vell amic poeta.
El compromís de l'intel·lectual
Gibson reivindica el seu dret a l'opinió crítica, especialment sobre Andalusia. Critica la destrucció del medi ambient i el turisme sorollós, defensant que l'amor per un país no ha de ser mai acrític:
"Un intel·lectual té el dret de dir unes coses un poc crítiques; no es pot amar Andalusia acríticament."
Finalment, l'autor anuncia que tanca la seva etapa amb els autors més "estridents" per dedicar-se a l'estudi d'Antonio Machado, a qui defineix com un espanyol tranquil, digne i un gran pensador republicà.

