Una Nova Història de Catalunya i els seus Catalans
S'explica per què avui dia és necessari que diversos autors col·laborin en una síntesi històrica, buscant una unitat d'estil que converteixi el llibre en una obra de lectura fluida i no només de consulta.
L'obra aborda tant els èxits com els conflictes interns i les contradiccions de la societat catalana, rebutjant visions romàntiques o essencialistes.
Es destaca la importància de la Lleida i Tortosa islàmiques i el trencament simbòlic amb el món carolingi mitjançant el reestabliment de l'Arquebisbat de Tarragona.
L'autor analitza el creixement de Tarragona, que ha passat de ser una ciutat 'submorta' al segle XIX a un pol industrial i dinàmic en els darrers 50 anys.
Es reflexiona sobre l'interès dels catalans per la seva història com a pilar de la identitat política i la necessitat de superar la ignorància històrica induïda.
Una Història de Catalunya per a Ser Llegida
Aquesta obra neix de la necessitat d'adaptar la historiografia catalana a la complexitat de l'especialització actual. A diferència de les grans obres individuals del passat, com les de Ferran Soldevila, aquesta nova síntesi aposta per una autoria compartida que garanteix rigor i una visió contemporània.
Conceptes Fonamentals de l'Obra
- Unitat d'estil: Tot i ser escrita per quatre autors, s'ha buscat un continuum narratiu que evita la fragmentació de les obres clàssiques de molts volums.
- Obra de lectura: El llibre està dissenyat per ser llegit de principi a fi, no només com una eina de consulta puntual.
- Dualitat nacional i social: Es pretén explicar tant la història de la nació com la del seu poble, incloent els conflictes i les guerres fratricides.
Noves Perspectives i Rigor Històric
L'obra destaca per fugir de visions essencialistes i per donar espai a períodes sovint oblidats:
- La Catalunya Musulmana: Es dona el tractament que mereixen els quatre segles de domini islàmic a la zona occidental i meridional (Lleida i Tortosa).
- La Identitat de Tarragona: S'analitza la seva importància simbòlica medieval (separació de Narbona) i el seu ressorgiment industrial i demogràfic actual en comparació amb el segle XIX.
"L'autonomia política es justifica per la identitat, i la identitat descansa en dos pilars: la llengua i la memòria històrica."
Finalment, l'obra s'adreça a un públic català que, conscient de la seva ignorància induïda per la dependència política, busca recuperar el seu passat mitjançant una narració coherent, amena i estrictament rigorosa.

