La Rambla de Tarragona: 150 anys d'història i evolució
Descripció del matí d’estiu a la Rambla Nova, inici de vacances escolars i ambient al voltant del Teatre Metropol.
Salutació i breu perfil de Maite Martorell (Museu d’Història), Albert Saludes (Agrupació Fotogràfica) i Rafael Vidal (coautor del llibre _La Rambla de Tarragona_).
Repàs dels 150 anys de la Rambla: continguts del CD, reconstruccions 3D, arxius històrics i estudis de població i serveis.
Discussió sobre les dificultats a l’hora de documentar la Rambla: diaris, arxius fotogràfics i intercanvi d’informació entre investigadors.
Debat sobre els tres grans blocs històrics: primers 50 anys d’expansió, un període de letargia i la revitalització a partir de 1980 amb projectes municipals.
Revisió del concurs de 1854, l’aprovació del projecte de Josep Cribiller (1855–57) per convertir una esplanada en passeig i jardí botànic.
Ampliació de la Rambla fins a la carretera de Castelló (1874) i fins al riu Francolí, i pressupostos per a la pavimentació de 1929.
Normes d’alçades i l’evolució dels baixos d’edificis que, de planta buida, s’han convertit en locals comercials.
Els grans cafès, teatres i cinemes de la Rambla i la moda de passejar pel mig com a exhibició social.
Transició dels xiringuitos i bancs de fusta a franquícies i el lament per edificis emblemàtics enderrocats.
Aquest segment destaca obres de Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Sagnier i altres arquitectes rellevants a la Rambla.
Conclusió amb recomanacions bibliogràfiques, calendari de presentació del CD (estiu/passada Santa Tecla) i agraïments finals.
Memòria de la Rambla Nova de Tarragona
L'episodi explora la transformació urbanística i social de la Rambla Nova en el marc del seu 150è aniversari. Experts en història, arquitectura i fotografia analitzen com aquest espai ha passat de ser una esplanada militar a convertir-se en l'eix central de la ciutat.
Evolució Urbanística i Arquitectònica
- Inicis i Eixample: El projecte neix a mitjans del segle XIX (1854) amb l'enderroc de les muralles i el disseny de l'enginyer Josep Cribillers.
- Estils i Arquitectes: Es destaca la presència del modernisme amb figures com Jujol (Teatre Metropol), Bernardí Martorell i la nissaga dels Pujol.
- Gratacels i Polèmica: La construcció de l'Edifici Atlàntic als anys 70 va marcar una fita com el primer "gratacels" de la ciutat, generant un fort impacte visual.
Aspectes Socials i Costums
- El Centre de la Vida Social: Històricament, la Rambla era un lloc d'exhibicionisme social on la burgesia passejava per la "coca" central amb barret, mentre les classes populars observaven des de les vores.
- Canvi de Noms: L'espai ha reflectit les etapes polítiques: Rambla de Sant Joan, del 14 d'Abril, del Generalissimo i finalment Rambla Nova.
Reptes i Conservació
"De la Rambla tothom n'hi sap, i aleshores nosaltres volíem aportar alguna cosa diferent."
- Es discuteix la pèrdua de patrimoni amb l'enderroc d'edificis emblemàtics per donar pas a noves construccions de qualitat arquitectònica qüestionable.
- La transició comercial: dels grans cafès i cinemes històrics a les franquícies actuals.

