2004-11-05 FRANCESC ESCRIBANO
Presentació de Francesc Escribano, la seva evolució des de reporter de base a director de TV3 i el canvi que suposa passar del periodisme actiu a la gestió de despatx.
Reflexió sobre programes com 'Vides Privades' o 'Bellvitge Hospital', enfocats a la dignitat de la gent comuna i el rebuig al sensacionalisme.
La importància de la implicació en el periodisme, exemplificada en la seva relació amb el bisbe Pere Casaldàliga.
Debat sobre la qualitat televisiva, la responsabilitat dels directius i com l'oferta d'una cadena determina la demanda del públic.
L'impacte de la telescombreria en les audiències i el posicionament de TV3 com una televisió de tall anglosaxó en el marc europeu.
Entrevista a Francesc Escribano: Del reporterisme a la direcció
Francesc Escribano, actual director de Televisió de Catalunya, repassa la seva trajectòria professional que va començar fa 20 anys a la base de la cadena. Durant la conversa, s'analitza la seva evolució des de programes emblemàtics com 30 minuts fins a la gestió d'actualitat de TV3.
La passió pel periodisme de proximitat
Tot i el seu càrrec executiu, Escribano confessa que el que més troba a faltar és el contacte directe amb la realitat i la gent. El seu estil s'ha caracteritzat sempre per:
- Observar la normalitat per sobre de l'excepcionalitat.
- Construir històries a partir del material hipersensible que és la vida quotidiana.
- Preservar, per sobre de tot, la dignitat de les persones que apareixen en pantalla.
Missions i valors de la televisió pública
L'entrevistat reflexiona sobre el paper dels directius en la configuració dels continguts. Considera que no és una qüestió de regulació estatal, sinó de responsabilitat professional.
"L'oferta que donen les televisions condiciona la demanda que farà el públic. Si només donem un determinat tipus de continguts, la gent demanarà aquell tipus de continguts."
Qualitat vs. Telescombreria
Davant l'auge de la telescombreria a les cadenes privades, Escribano defensa el model de TV3 com una televisió de qualitat europea, més propera a la tradició anglosaxona que a la de països veïns. Reitera que la televisió ha de poder mirar cara a cara l'audiència i garantir que està en "bones mans".

