Maite Martín i Belén Maya: Un Flamenc Minimalista i d'Essència
Maite Martín explica com la seva unió artística amb Belén Maya ha donat lloc a la creació d'una companyia pròpia i l'estrena de l'espectacle 'Flamenco de Cámara'.
Defensa d'un flamenc lliure de tòpics, centrat en la simplicitat, la veritat emocional i la cura de l'estètica visual i sonora per igual.
Reflexió sobre com el públic, tant a Espanya com a l'estranger, agraeix la sinceritat de l'artista quan l'espectacle s'allunya de la mentida i l'artifici.
L'artista aclareix que la seva modernitat neix de les arrels, respectant els cants clàssics i elements tradicionals com la bata de cua.
Detall dels números que componen l'obra, incloent coreografies, solos de guitarra i la recuperació de 'palos' antics com la guajira o el garrotín.
L'Essència del Flamenco de Cámara
Maite Martín ens apropa a la seva col·laboració amb la balladora Belén Maya, amb qui ha consolidat la seva pròpia companyia després del seu primer encontre artístic. L'espectacle actual, Flamenco de Cámara, és el resultat d'una sintonia profunda basada en una visió compartida de l'art: la simplicitat per sobre de l'artifici.
Una Filosofia contra els Estereotips
Martín defineix la seva proposta com un flamenc minimalista que fuig conscientment dels tòpics comercials. Els punts clau d'aquesta filosofia són:
- Recerca de la veritat: Treballar des del sentiment sincer i l'emoció que "posa la pell de gallina".
- Simplicitat i intensitat: Segons l'artista, en la simplicitat és on resideix l'energia i la qualitat real.
- Cura estètica i musical: Es dona la mateixa importància a la part visual, el so i la dansa.
"En molts elements es dispersa l'energia... Creiem que en la simplicitat és on hi ha la intensitat."
Equilibri entre Tradició i Modernitat
Tot i ser una proposta contemporània, l'espectacle manté un respecte absolut pel classicisme. Maite Martín interpreta palos tradicionals i sovint en desús (com el garrotín, la guajira o la vidalita), mentre que Belén Maya fusiona la seva formació contemporània amb l'ús de la bata de cua més clàssica.
L'estructura de l'obra inclou:
- Quatre coreografies amb ball.
- Espais de guitarra solista a càrrec de José Luis Montón i Juan Ramón Caro.
- Cants inspirats en referents com La Niña de los Peines o Antonio Chacón.

