La Fotografia al Volant: L'Ofici dels Minuters
Introducció a la proposta de recuperació històrica i menció a l'exposició de 2002 sobre el colorejat manual de fotografies en blanc i negre.
Descripció dels fotògrafs que abandonaven l'estudi per oferir serveis de fotografia al volant a fires i llocs com Colón a Barcelona.
Explicació del procés de revelat ràpid amb mànegues i l'ús de fons pintats i atrezzo per crear retrats temàtics o solemnes.
Discussió sobre la importància de fer-se un retrat en aquella època i el lament per la gran quantitat de material històric destruït.
Detalls tècnics sobre com els minuters es fabricaven les seves pròpies càmeres de fusta basades en principis òptics de Leonardo da Vinci.
La destacada presència femenina en aquest ofici de carrer, especialment a Barcelona, documentada a l'exposició.
Com la fotografia de minuter serveix com a document de vestimenta i entorn urbà, i la complexitat de recopilar fons fotogràfics.
La metodologia de Joaquim Cabezas per seleccionar les peces representatives d'entre un fons molt més extens.
Presentació de les 40 fotografies de la col·lecció fins al 28 de maig i l'efecte de nostàlgia que generen en els visitants.
L'Ofici de Minuter: Retratistes de carrer
El text explora la figura històrica dels minuters, fotògrafs que van revolucionar la imatge popular sortint dels estudis per oferir retrats al moment. Durant bona part del segle XX, aquests professionals eren una visió comuna a llocs emblemàtics com la Rambla de Barcelona o les fires locals.
Característiques d'una tècnica artesanal
- Càmeres fetes a mà: No eren aparells comercials; els fotògrafs construïen les seves pròpies caixes de fusta amb òptiques de segona mà, basant-se en el principi de la càmera fosca.
- Revelat instantani: Amb un sofisticat i complicat sistema de mànegues negres, revelaven la foto a l'interior de la mateixa màquina en només un minut i l'entregaven encara humida.
- Escenaris de fantasia: Utilitzaven fons pintats (llones que simulaven boscos o la Torre Eiffel) i parapetos de cartró on la gent només posava el cap per aparèixer vestida d'enamorat, torero o mariner.
Dades rellevants sobre la col·lecció
"Jo diria que potser el que ens queda avui dia no arribaria ni a l'1% del que hi havia."
- Recuperació històrica: Joaquim Cabezas presenta una col·lecció de 40 fotografies que documenten no només rostres, sinó també la vestimenta, el mobiliari i l'evolució urbana de l'època.
- El paper de la dona: Es destaca que, especialment a les Rambles de Barcelona, moltes de les professionals eren dones conegudes com a minuteres, que treballaven sovint amb una bata blanca característica.
- Conservació del patrimoni: L'autor lamenta la pèrdua de milers de clixés de vidre i fotografies familiars que han acabat llençades o venudes al carrer, perdent-se així una part fonamental de la memòria col·lectiva.

