Missions i realitat a Ruanda amb mossèn Caballol
Naixement i origen de mossèn Caballol, territori de la Riera de Gaillà i primers comentaris sobre la seva relació amb Tarragona.
Discussió sobre la percepció del "tercer món" i els valors humans de solidaritat, temps compartit i calidesa comunitària.
Reflexió sobre el concepte de "benestar sostenible" i què significa per a un ruandès comparat amb el context occidental.
Descripció de la regió nordenca, clima, volcans, goril·les, pobresa alimentària i cicle de collites.
Repàs del genocidi de 1994, nombre de morts, horrors del conflicte i inici dels esforços de convivència ètnica.
Rols del govern, ONGs, esglésies i fòrums professionals per impulsar projectes de formació i infraestructures locals.
Construcció de més d’un miler de cases amb materials enviats des d’Europa i col·laboració comunitària.
Funció de les escoles, dispensaris i hospitals creats per missions i ONGs, i alfabetització de gent gran.
Imatges que tenen els ruandesos de l’Occident: l’entenen com un paradís inaccessible.
Raons humanitàries i religioses que impulsen persones i organitzacions a treballar al tercer món.
Èmfasi en formar personal mèdic, docent i administratiu nadiu per garantir l’autonomia futura.
Crida a passar de la caritat a la col·laboració igualitària i a fer del món un lloc més igual i sostenible.
Experiències i valors al cor de l'Àfrica
El mossèn Josep Caballol, tarragoní amb més de dues dècades d'experiència a l'Àfrica, comparteix la seva visió sobre la realitat de Ruanda, un país marcat per la bellesa natural i les ferides del passat. La conversa destaca el contrast entre el primer món i el tercer món, no només des d'una perspectiva econòmica, sinó també humana.
Valors humans i el concepte del temps
- La societat ruandesa conserva uns valors de compartir i solidaritat que sovint s'han perdut a Occident.
- El temps es mesura i s'entén de manera diferent, prioritzant la relació personal sobre la productivitat.
- Malgrat la misèria, existeix una obertura i serenitat davant la vida i la mort que sorprèn els visitants.
Superació del conflicte i reconciliació
"Tota guerra és un crim contra la humanitat, perquè el que es busca és l'eliminació de l'altre."
L'episodi aborda el dolorós record del genocidi i com la societat actual intenta cicatritzar les ferides:
- Es fomenta la convivència entre ètnies des de les institucions i les organitzacions locals.
- Les noves generacions, tot i portar el trauma familiar, caminen cap a una calma progressiva.
- La mort s'accepta amb una frase clau: i taps i mana (resposta a la crida de Déu).
Projectes de desenvolupament i col·laboració
El model d'ajuda ha evolucionat de la simple caritat a la col·laboració activa:
- Habitatge: S'han construït més de 1.000 cases amb un cost aproximat de 250-300 euros cadascuna, on els mateixos veïns ajuden en la construcció.
- Salut i Educació: Les missions i fundacions com la del Joan XXIII de Tarragona treballen per formar natius perquè gestionin els seus propis hospitals i escoles.
- Inclusió: S'ha posat especial èmfasi en ajudar col·lectius marginats com els pigmeus i persones amb discapacitats físiques.

