L'Eclosió de l'Art i Cultura a Tortosa (1948-1969)
Detall de les 48 obres de pintura i escultura, revistes literàries com Gèminis i el grup Delta 51.
Discussió sobre el desconeixement dels moviments culturals fora de Barcelona i la reivindicació de Ferran Arasa.
Evolució del fauvisme a l'art polititzat de l'estampa popular i els vincles amb París.
Explicació de com els professors desterrats i la intel·lectualitat local van crear el moviment fins a la seva fi el 1969.
L'Avantguarda en la Perifèria: El Moviment Artístic de Tortosa
Aquesta conversa explora la inesperada i vibrant activitat cultural que va sorgir a la ciutat de Tortosa durant la postguerra i les dècades dels 50 i 60. El que podria semblar una ciutat aïllada es va convertir en el centre del moviment plàstic i literari més significatiu de les comarques meridionals de Catalunya.
Elements Clau del Moviment
- Producció Artística: L'exposició recull 48 obres entre pintura i escultura, a més de documentació històrica com fotografies, catàlegs i revistes literàries.
- Grups i Publicacions: Es destaca la creació del grup Delta 51 i el paper fonamental de revistes com La Suda i, especialment, Gèminis, que va connectar Tortosa amb la resta de l'Estat i Catalunya.
- Figures Rellevants:
Ferran Arasa: Pintor personal i de gran qualitat que va viure exclusivament de la seva producció. Matías Ballester i Francesc González: Intel·lectuals que van obrir el camí als artistes locals. * Ciriici-Pellicer: Crític d'art que va donar suport i impuls al moviment.
Causes de l'Efervescència Cultural
L'origen d'aquest fenomen respon a una combinació de factors singulars:
- 1 Reacció a la postguerra: La necessitat dels artistes de sortir de la "nit oscura" de la guerra civil.
- 2 Càstigs polítics i intel·lectualitat: La paradoxa de rebre professors castigats per la seva ideologia a l'Institut de Tortosa, el que va generar un clima de resistència cultural i catalanista amb figures com Mossèn Mañà.
- 3 Connexió internacional: Artistes becats a París i influències del fauvisme i l'expressionisme.
"El que nosaltres reivindiquem és la importància que té la història en general, no només la que es fa als centres, perquè el problema és que en els llibres la perifèria gairebé no apareix mai."
L'etapa es tanca l'any 1969, marcat per la repressió directa a intel·lectuals i poetes, posant fi a un dels períodes més honestos i creatius de la història recent de la ciutat.

