25 anys del primer Ajuntament democràtic de Tarragona
Repàs de les cançons i les discoteques (Tòtem, Zodiac, Egipsis, Explosion, boats) que configuraven la vida nocturna a Tarragona l'any 79.
Salutacions i introducció dels convidats: Requesens, Cendra, Ballver, Baixeres i Batet, amb anècdotes sobre la seva trajectòria.
Debat amb Teresa Batet sobre la presència femenina als ajuntaments i la lluita pels drets de la dona durant la Transició.
Records dels eslògans de campanya, la crisi de l’aigua salada i les primeres mobilitzacions per aquest servei bàsic.
Reflexions sobre l’evolució de la figura del polític d’aficionat a professional, l’organització de propaganda i els canvis respecte a les primeres eleccions.
Explicació de les protestes diàries, manifestacions i demandes de serveis bàsics (llum, escola, sanitat) als barris de Tarragona.
Anàlisi del buit de lideratge un cop mort Franco i la deslegitimació de les corporacions franquistes fins a les eleccions del 79.
Veu de Francesc Chamar explicant la seva experiència a l’acte solemne de constitució de l’Ajuntament democràtic.
Recapitulació de les mancances (carrers sense asfaltar, falta de telefonia, centres sanitaris i escolars) i de la solidaritat veïnal.
Tancament del programa amb la lectura de salutacions, agraïments i la crida a no perdre la memòria històrica local.
Memòria històrica i transició a Tarragona
Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio commemora el 25è aniversari de les eleccions municipals de 1979, reunint els protagonistes del primer consistori democràtic després de la dictadura. La conversa barreja la vida quotidiana de l'època amb els reptes polítics d'una ciutat en plena transformació.
La vida quotidiana i l'oci el 1979
- La ciutat comptava amb cinc discoteques principals: Tòtem, Zodiac, Egipsis, Explosion i la boat del Lauria.
- Es recorden espais emblemàtics com la sala de festes Màxims i el Cafè Cantant, punt de trobada per a cantautors sud-americans.
El paper de la dona i el feminisme
"Jo vaig entrar per reafirmar la vigència del feminisme i que la dona tingués veu i vot."
Teresa Batet, l'única regidora en aquell consistori, reflexiona sobre la seva presència com una acció reivindicativa en un entorn absolutament masculinitzat. Els tertulians coincideixen que, tot i el companyerisme, la igualtat de sexes era encara una assignatura pendent i la dona no tenia un paper actiu en la política institucional.
Reptes i precarietat de l'Ajuntament Democràtic
Els convidats, encapçalats pel primer alcalde Josep Maria Requesens, recorden les dificultats extremes dels primers anys:
- La crisi de l'aigua salada: Tarragona era coneguda com la "ciutat de les garrafes" per la mala qualitat de l'aigua corrent, que sobrava fins i tot els electrodomèstics.
- Manca de recursos: El pressupost era de només 300 milions de pessetes i el Crèdit Local estava esgotat, obligant a buscar finançament extern (com el crèdit de la Caixa de Catalunya per al pàrquing de Saavedra).
- Inexperiència política: Molts es definien com a "aficionats" que venien de la clandestinitat o de tradicions familiars, però sense experiència en la gestió pública directa.
Reivindicacions veïnals i solidaritat
El testimoni de Francesc Xammar destaca la importància de les candidatures veïnals. Els barris de la perifèria, formats per la immigració, vivien situacions precàries:
- Manca de claveguera, asfalt, escoles i centres sanitaris.
- Un esperit de solidaritat veïnal molt fort que, segons els tertulians, s'ha anat perdent amb el benestar material actual.
- La transició de l'exigència al carrer a la gestió institucional va generar una etapa inicial d'eufòria seguida d'una certa desil·lusió en veure que els canvis no podien ser immediats.

