Guillem de Berguedà: De l'obra trobadoresca a la música actual
L'autor explica la seva fascinació per Guillem de Berguedà i la necessitat d'adaptar la seva obra acadèmica a un format musical modern i accessible.
Detalls sobre la implicació de Marcel Casellas en el projecte i com la seva capacitat per gestionar grans produccions va fer possible la musicació total de l'obra.
Definició dels sirvantesos com a cançons d'atac social, insults i ridiculització, allunyades de l'amor cortès tradicional.
Història biogràfica de Guillem de Berguedà, incloent l'assassinat de Ramon Folc de Cardona i la pèrdua dels seus títols nobiliaris.
Explicació del procés creatiu amb 32 compositors diferents i la formació d'una orquestra de 16 músics amb instruments tradicionals i moderns.
Guillem de Berguedà i la seva obra
El projecte neix d'una profunda fascinació per la figura de Guillem de Berguedà, un trobador del segle XII originari del Berguedà. L'objectiu principal ha estat apropar la seva obra al gran públic mitjançant un format musical modern, ja que fins ara les edicions existents eren principalment acadèmiques o literals.
El personatge i el seu estil
Guillem de Berguedà no era un trobador convencional d'amor cortès. La major part de la seva producció se centra en els sirvantesos, un gènere utilitzat per a:
- Insultar i ridiculitzar enemics.
- Llençar amenaces de mort.
- Narrar aventures d'adulteri.
Era un cavaller de l'època amb una vida convulsa; l'any 1175 va assassinar a traïció Ramon Folc de Cardona, fet que li va costar el desheretament i la pèrdua del títol de vescomte.
El repte de la producció musical
La musicalització de l'obra completa (32 cançons) ha estat un projecte de gran envergadura liderat amb la col·laboració de Marcel Casellas. El procés de creació ha seguit un mètode innovador:
- 1 S'ha encarregat la melodia de cada peça a 32 músics diferents, provinents del rock, la música tradicional i la clàssica.
- 2 S'ha creat una orquestra de 16 músics per l'espectacle.
- 3 La formació inclou un quartet de corda, un quartet de rondalla (llaüts i mandolines), una secció de vent amb tenora i una base rítmica moderna.
"No volia simplement reproduir el que ell havia fet, sinó apropar el personatge a molta més gent canviant-ne el format."

