Quico el Célio i el disc 'No es pot viure'
Introducció al nou disc No es pot viure de Quico Alcelió i anunci de la funció al Teatre Metropol de Tarragona.
Explicació de la doble lectura de “No es pot viure”: ironia local que alhora celebra el plaer de viure i denuncia les dificultats del món.
Descripció dels estils musicals (jota, bolero, ritmes afrocubans, brasilers, àrabs) i de les lletres centrades en la convivència, la immigració i els petits plaers.
Detalls de la gira Ressons i de la posada en escena específica per a cada disc, amb actuacions a Tarragona, Reus, Albertrina, Salset i Vilallonga.
Parla sobre el projecte Los Riu es vida, un compromís del grup amb la preservació dels rius i espais naturals en perill.
Presentació del nou treball: No es pot viure
L'entrevista amb Artur Gaia, membre del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, se centra en la presentació del seu nou disc i espectacle titulat No es pot viure. Aquest treball neix d'una dualitat irònica molt pròpia de les Terres de l'Ebre:
- El sentit positiu: Una expressió que s'utilitza quan algú viu un moment de plenitud o gaudeix dels petits plaers quotidians, com un bon dinar vora el mar.
- El sentit literal: Una reflexió crítica sobre un món convuls, marcat per la guerra, el racisme i la preocupació per l'ecologia.
"És una frase irònica... li estàs dient a algú que el veus en un bon moment. Però si l'agafem al peu de la lletra, vol dir que el món està molt malament."
Diversitat musical i posada en escena
Musicalment, el disc és una proposta elaborada durant dos anys que combina la tradició amb la innovació:
- La jota es manté com la base emblemàtica de la seva música.
- S'incorporen nous ritmes segons la temàtica: des del bolero per a cançons d'amor fins a ritmes afrocubans, brasilers o àrabs per parlar de la immigració i la convivència.
- El grup destaca que cada disc va acompanyat d'un espectacle únic amb una posada en escena específica, evitant repetir repertoris antics en els espais de teatre.
Compromís amb el territori
L'entrevista també aborda el paper del grup en la defensa de l'Ebre. Tot i viure un moment més tranquil, mantenen el lema Lo Riu és Vida com un concepte universal de protecció dels espais naturals davant els interessos econòmics.

