La revolució d'internet i els nous mitjans de comunicació
Presentació de l’acte a càrrec de Maria Mercè: ordre del dia, objectius de la sessió i introducció dels ponents.
Gerard Buller explica l’estructura de la pàgina web de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació: integració de Tarragona Ràdio i Tarragona Municipal, serveis futurs (sintonització en directe, publicacions, SMS).
Francesc Valls glossa la trajectòria de Vicenç Partal (fundador de VilaWeb) i prepara el públic per a la conferència.
Definició de la revolució que suposa Internet comparat amb ràdio, televisió i premsa: nou mitjà que està trobant la seva forma d’existir.
Història de Salam Pax, l’arquitecte iraquià que va escriure un blog durant la guerra de l’Iraq, demostrant l’accés directe a la informació en temps real.
Relat de com Internet va coordinar manifestacions simultànies en 900 ciutats i fins i tot a l’Antàrtida, demostrant el seu poder mobilitzador global.
Interactivitat, usuari actiu, poder directe de les fonts i capacitat de «salt de mitjans»; la participació com a element essencial.
Exemples pràctics de democràcia digital: intercanvi de vots en les presidencials dels EUA i accions locals com la coordinadora contra el quart cinturó de Barcelona.
Cronologia de la comercialització d’Internet (1995–1999), emergència de la xarxa de persones i reflexions sobre els canvis conceptuals per sobre de la tecnologia.
Fractura digital vs fractura social, excés i soroll informatiu, pressió de la immediatesa i dependència d’infraestructures tecnològiques.
Debat sobre la transformació de diaris, ràdio i televisió: d’informació massiva a contextualització, opinió i contingut a 24 h.
Problemes d’arxivament de la informació en línia, iniciativa d’archive.org i protocols bibliotecaris per captar pàgines web.
Reflexió sobre la velocitat creixent de la informació: crisi de profunditat i necessitat de gestionar el ritme accelerat.
Absència de garanties automàtiques en línia, l’ètica periodística, la construcció de la realitat per fragments i la mirada com a element central.
Presentació de la nova web de l'EMMC
L'acte s'inicia amb la presentació de la nova plataforma digital de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona. Segons els ponents, aquesta web no és només un aparador, sinó una nova secció que integra:
- Tarragona Ràdio: Amb l'objectiu d'emetre en directe i oferir la graella actualitzada.
- Publicacions municipals: Accés a continguts com el Tarragona Municipal i altres edicions en format PDF.
- Interactivitat: Serveis de missatgeria SMS i futurs xats amb personalitats rellevants.
Conferència de Vicenç Partal: Una revolució, no una evolució
El periodista Vicenç Partal, fundador de VilaWeb, exposa una visió profunda sobre com la tecnologia ha transformat el periodisme. La seva tesi principal és que internet ha trencat el model d'intermediació tradicional.
Conceptes clau del nou paradigma
- Fi dels intermediaris: La realitat pot arribar al lector directament des de la font. Partal cita l'exemple de Salam Pax, el blogger de Bagdad que informava durant la guerra de l'Iraq amb més agilitat que les grans agències.
- L'usuari actiu: A diferència de la televisió, on l'espectador és passiu, a internet l'usuari adopta una posició felina, decidint constantment on fer clic.
- El poder de la tria: En el model antic, l'emissor tenia el poder de ressaltar la notícia; en el nou, el receptor té el poder de triar què vol consumir.
Reptes i perills de la xarxa
Partal no evita els aspectes crítics de la digitalització:
"L'important no és la tecnologia, sinó el canvi de concepte: una xarxa global de persones comunicant-se sense intermediaris."
- La fractura digital: Adverteix que el problema real no és tecnològic, sinó una extensió de la fractura social i política.
- La dictadura de la velocitat: La pressió pel temps real impedeix sovint contextualitzar i entendre la profunditat dels fets.
- La fiabilitat: La credibilitat ja no depèn d'una marca, sinó de la mirada del lector i del contrast entre fragments de realitat.
El futur dels mitjans tradicionals
El debat final suggereix que els diaris en paper no desapareixeran immediatament, però s'hauran de convertir en objectes de contextualització i opinió, ja que la informació pura ja s'ha convertit en un bé efímer que internet gestiona de manera molt més eficaç.

