Precarietat laboral i deslocalització a Tarragona
Presentació de les xifres de l'UGT que mostren la pèrdua de 15.000 llocs de treball estables i el creixement de la precarietat laboral a les comarques de Tarragona.
Mario Rigau explica que el marc legislatiu actual confon flexibilitat amb precarització i critica que el 92% dels contractes nous a la província siguin precaris.
Discussió sobre la necessitat d'una política industrial a Catalunya per frenar el tancament d'empreses multinacionals que han rebut ajuts públics.
Anàlisi del tancament de la fàbrica de Tabacalera (Altadis) a Tarragona, qualificat d'estratègia especulativa, i les expectatives sobre el conseller Josep Maria Rañé.
Reflexió sobre el perill de deslocalització en empreses com Nissan, Samsung o Philips, i la manca d'informació que reben els comitès d'empresa.
L'UGT anuncia una investigació interna sobre les condicions laborals irregulars de la companyia Ryanair als aeroports de Reus i Girona.
Valoració de la reducció del 5% dels accidents laborals el 2003, considerada insuficient i fruit de la casualitat més que de polítiques de prevenció reals.
Reclamació al Consorci del Camp per aplicar propostes pendents i comiat de l'entrevista.
Anàlisi de la situació sociolaboral a Tarragona (2004)
L'entrevista amb Mario Rigau, secretari general de l'UGT a Tarragona, analitza la degradació de les condicions de treball i els reptes del nou panorama polític a Catalunya.
1. Augment de la precarietat i pèrdua d'ocupació estable
Les dades recents del sindicat revelen una situació crítica a les comarques tarragonines:
- Pèrdua de 15.000 llocs de treball estables en els darrers quatre anys.
- Prop del 92% dels nous contractes celebrats a la província són de caràcter precari.
- La substitució de feina estable per temporalitat respon, segons Rigau, a un marc legislatiu que confon la flexibilitat amb la precarització.
2. El perill de la deslocalització industrial
Rigau expressa una gran preocupació pels tancaments d'empreses multinacionals, citant casos com Altadis (antiga Tabacalera), Nissan, Philips o Samsung.
"Les empreses utilitzen moltes vegades aquest tipus de mesures fonamentalment com una estratègia especulativa de cara a possibles moviments accionarials."
Es critica que empreses que han rebut ajuts públics decideixin tancar els seus centres sense una argumentació lògica ni objectiva, apel·lant a la necessitat d'una política industrial clara per part de la Generalitat.
3. Sinistralitat laboral i prevenció
Tot i que s'estima una reducció del 5% en els accidents laborals respecte als anys anteriors (2001-2002), el sindicat ho considera totalment insuficient:
- La millora es percep com a aleatòria o fortuïta i no fruit d'una nova cultura de prevenció estructural.
- Es reclama una acció urgent del nou govern per protegir la seguretat en el treball.
4. Relació amb les noves administracions
Amb l'arribada del govern tripartit i de Josep Maria Rañé a la Conselleria de Treball, hi ha una expectativa de canvi, tot i la limitació que suposa que la legislació principal sigui d'àmbit estatal.

