Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
La recerca i representació de les farses atalanes
Presentació del projecte de recerca i representació del teatre clàssic llatí romà de l'aula de teatre universitària.
Explicació de l'elecció de les farses atalanes, un teatre popular i poc documentat d'origen genuïnament romà.
Com el teatre popular romà connecta amb el públic actual i la seva evolució cap a la Commedia dell'arte i personatges tradicionals catalans.
Descripció dels cinc personatges prototípics (Papus, Macus, etc.) i el procés de creació a partir de la documentació visual.
Detalls sobre les representacions de les farses i de l'obra 'Anfitrió' de Plauto durant el festival.
L'interès que ha generat la recerca en universitats europees i la importància del material recuperat.
Investigació del Teatre Popular Romà
Joan Pasqual, responsable d'una aula de teatre universitària, explica el projecte de recerca i posada en escena del teatre clàssic llatí, centrat específicament en les farses atalanes. Aquesta iniciativa combina la reflexió acadèmica amb la dramatúrgia pràctica per recuperar un gènere genuïnament romà que havia quedat en l'oblit.
Què són les farses atalanes?
Les farses atalanes representen el teatre més autèntic de la cultura romana, diferenciant-se d'altres gèneres per diversos motius:
- Origen popular: Sorgien de les tavernes com a forma de rebel·lia o crítica social.
- Absència d'influència grega: A diferència de la tragèdia culta, neixen directament de les tradicions itàliques.
- Caràcter universal: Tracten temes com el sexe, els enganys i les relacions humanes, que han perdurat fins avui.
- Personatges prototípics: Es basen en cinc figures fixes que s'han mantingut al llarg de la història (el vell Papus, els criats Buko i Mandukus, el doctor Dos Enos i l'estúpid Macus).
El repte de la reconstrucció històrica
Atès que no s'han conservat textos literaris escrits, l'equip ha hagut de dur a terme una tasca de reinvenció textual i reconstrucció visual:
"De no res hem intentat veure en escena un tipus de teatre que fa 3.000 anys que estava dalt dels escenaris."
Per a la posada en escena, s'han basat en pintures, gerros i relleus per recrear les màscares i el vestuari, elements indispensables per identificar els personatges en aquestes peces breus, que solien servir d'entremès o tancament de les grans tragèdies.
Participació a Tarraco Viva
En el marc del festival Tarraco Viva, el grup presenta dues propostes :
- 1 Una farsa atalana tradicional al Passeig Arqueològic.
- 2 L'obra L'Anfitrió de Plauto al Camp de Mart. L'elecció de Plauto no és casual, ja que l'autor va ser actor de farses abans de ser dramaturg, servint de pont entre el teatre popular i el culte.
Finalment, el projecte ha despertat un gran interès internacional, generant col·laboracions amb universitats de França, Anglaterra i Itàlia, consolidant aquesta recerca com un referent en la reconstrucció històrica del teatre romà.