Memòria històrica: Els ajuntaments democràtics a Tarragona
Presentació de la commemoració de l’any 1979 des de la memòria històrica i no des de l’anàlisi política estricta.
Presentació de Tomàs Carot, Enric Pujol i l’historiador Jordi Piqué des del pati del rei Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona.
Diàleg sobre l’experiència de votar per primera vegada, la majoria d’edat a 21 anys i les feines de campanya com enganxar cartells.
Comentari sobre l’eslògan, la publicitat política espontània dels inicis i la posterior professionalització de les campanyes.
Ressenya de fets com l’exili del xadiran, l’accident nuclear de Harrisburg, l’arribada dels sandinistes i les morts de Blas de Otero i Marquius.
Descripció del salt demogràfic de 43.000 a 110.000 habitants (1960-1975), l’atracció de la petroquímica, el turisme, la construcció i l’arribada d’immigració andalusa.
Impacte de la crisi internacional a Tarragona, retrocés de sectors no químics i alça de l’atur fins a esdevenir un dels principals reptes municipals.
Commemoració dels 25 anys de democràcia municipal
L'episodi se centra en la recuperació de la memòria històrica a través del testimoni directe dels protagonistes que van encetar l'etapa dels ajuntaments democràtics l'any 1979. Més enllà de l'anàlisi polític, el programa busca oferir una visió humana i social des del pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona.
Context de l'època i canvis socials
- Evolució electoral: Es recorda que l'any 1979 l'edat mínima per votar eren els 21 anys i no els 18 actuals.
- Campanyes espontànies: Les campanyes electorals es caracteritzaven per la seva sinceritat i falta de professionalització publicitària, amb joves encarregats d'enganxar cartells manualment.
- Esdeveniments internacionals: L'any 1979 va estar marcat per l'exili del Shah de l'Iran, l'accident nuclear de Harrisburg i l'ascens del sandinisme a Nicaragua.
La realitat de la Tarragona de 1979
L'historiador Jordi Piqué descriu una ciutat en transició amb reptes majúsculs:
- Creixement demogràfic: La població gairebé es va duplicar en 15 anys (de 43.000 a més de 100.000 habitants) a causa de la indústria petroquímica i la immigració.
- Fractura urbana: Existien "dues Tarragones": el nucli urbà i els barris perifèrics, aquests últims mancats de serveis, planificació i transport públic.
- Crisi econòmica i atur: Malgrat el sector químic, la ciutat patia el retrocés de la construcció i la indústria alimentària, amb l'atur convertint-se en el principal problema social.
"En aquells moments es votava als 21 anys... les coses han canviat moltíssim, afortunadament."

