La reivindicació dels papers de Salamanca a Tarragona
Inici del programa a Tarragona Ràdio, on es presenta la taula de suport local de la Comissió de la Dignitat i el convidat, Magí Sunyer, president de la iniciativa a Tarragona.
Repàs cronològic des de la primera proposta de retorn (Antoni de Senillosa, 1980) fins a la creació formal de la Comissió de la Dignitat l’any 2002 i les primeres reaccions de PP i PSOE.
Discussió sobre les traves legislatives i polítiques: resolucions del Parlament de Catalunya, decrets de ministeris successius, manifestacions a Salamanca i l’argument de la "unitat d’arxiu".
Descripció dels documents (biblioteques particulars, ateneus, entitats, centres espiritualistes) i del seu interès per reconstruir la memòria històrica i el món progressista anterior al 1939.
Explicació de les activitats recents: recollida d’adhesions, visites a arxius i ajuntaments i l’estratègia de pressió política i possible via judicial si no s’avança en el retorn.
Valoració de la situació política actual, crida a fer més soroll mediàtic i mobilització ciutadana per assegurar que tots els papers tornin definitivament a Catalunya.
Context de la Comissió de la Dignitat
L'entrevista se centra en la recent presentació a Tarragona d'una taula de suport a la Comissió de la Dignitat. Aquesta entitat, nascuda l'any 2002, té com a objectiu prioritari el retorn a Catalunya dels documents espoliats durant la Guerra Civil, coneguts popularment com els papers de Salamanca.
Crònica d'un procés polític complex
Magí Sunyer, escriptor i president de la taula de suport, repassa la història contradictòria d'aquesta reclamació:
- Inicis sorprenents: La primera proposta de retorn va ser l'any 1980 per part d'Antoni de Senillosa (Alianza Popular), amb el vistiplau de Manuel Fraga.
- Oposició inicial del PSOE: Durant els anys 80, el govern socialista es va oposar al retorn basant-se en el principi d'unitat d'arxiu.
- Bloqueig i desídía: Malgrat diversos acords del Parlament de Catalunya (1989, 2000) i un acord de Consell de Ministres el 1995 que mai es va executar, els papers continuen a Salamanca per motius que Sunyer considera estrictament polítics i ideològics, més que no pas tècnics.
Més que un arxiu bèl·lic: Una identitat espoliada
Un dels punts clau de l'entrevista és la naturalesa del contingut espoliat. No es tracta només de documents militars, sinó de la memòria civil i progressista de la societat catalana anterior al 1939:
- Arxius personals: Com la biblioteca d'Antoni Rovira i Virgili.
- Entitats diverses: Papers de sindicats, ateneus, centres espiritistes, naturistes i lògies maçòniques.
- Destrucció massiva: Es calcula que dels 11 vagons de tren que van sortir de Barcelona, si es produeix el retorn, només en tornaria menys d'un; la resta va ser destruïda pel règim franquista.
"No és un arxiu sobre la Guerra Civil; és un arxiu sobre un món que el franquisme va voler esborrar del tot."
Estratègies de futur
Actualment, la Comissió i la taula de suport de Tarragona consideren que el moment polític és favorable per fer una pressió màxima. Si l'acció política no resol el conflicte en un temps prudent, s'obrirà la via judicial per recuperar una propietat que consideren robada a particulars i institucions.

