Memòria dels 25 anys dels ajuntaments democràtics
Introducció musical recordant el segon lloc de Betty Missiego a Eurovisió l'any 1979 i la victòria del grup israelià Milk and Honey amb 'Hallelujah'.
Repàs de fets històrics com la invasió de l'Afganistan i l'estat de la televisió, amb el pas de l'UHF al color i les sèries emblemàtiques com Dallas o Los Róper.
Comparativa entre el cinema popular de Pajares i Esteso i el cinema d'art i assaig a les sales César o Comèdia de Tarragona, que sovint derivaven en sales X.
Carot i Pujol expliquen com cobrien les eleccions el 1977 i 1979, la manca de mitjans i la creació de terminologia política nova.
Descripció de l'ambient casolà a les seus electorals, la manca de mòbils i l'eficiència del PSUC en el recompte de vots.
Anàlisi de l'esperit de la campanya, centrada en explicar propostes i la voluntat de sumar contra la gestió central de la UCD.
El canvi en la durada dels plens, el debat sobre la municipalització de l'aigua i el perfil de polític 'amateur' però molt preparat.
Discussió sobre la participació de la ciutadania als plens d'aleshores i menció final a la música de 'Gypsy Rock' de Los Amaya.
Els periodistes Tomàs Carot i Enric Pujol recorden l'ambient social i polític de l'any 1979, coincidint amb el 25è aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques a Tarragona.
Nostàlgia i context sociocultural
L'episodi s'inicia amb un repàs dels referents culturals i històrics que marcaven l'època:
- Música i Televisió: Es recorda el pas de Betty Missiego per Eurovisió, l'èxit de l'Hallelujah d'Israel i sèries com Dallas, Los Róper o Heidi.
- Cinema: L'aparició de pel·lícules de Pajares i Esteso conviví amb el cinema d'autor de Woody Allen o Pasolini, sovint en sales d'art i assaig que més tard esdevindrien sales de cinema X.
- Fets Històrics: La invasió soviètica de l'Afganistan, la renúncia del PSOE al marxisme i l'aprovació dels Estatuts de Catalunya i Euskadi.
El naixement del periodisme electoral
Els convidats narren com van viure la cobertura de les eleccions sense precedents prèvies:
- Autoaprenentatge: Van haver d'inventar terminologies com el "ball de l'escó" i buscar mètodes per obtenir dades ràpides recorrent les seus dels partits, ja que l'administració era molt lenta.
- Mètodes artesanals: En una era sense mòbils ni internet, les trucades es feien des de cabines telefòniques i el recompte del PSUC era el més fiable pel seu sistema de mostreig de taules.
Dinàmica política dels primers ajuntaments
Es destaca la transformació de la gestió municipal:
- Dels 10 minuts als debats maratonians: Els plens del franquisme eren tràmits ràpids, mentre que els nous consistoris debatien temes clau com la municipalització de l'aigua fins a la mitjanit.
- Polítics vocacionals: Es defineix els regidors de l'època com "amateurs que entrenaven cada dia", persones molt entregades que buscaven sumar per la ciutat per sobre de les sigles.
"No es va acabar el franquisme de cop, però va desaparèixer la figura que aglutinava una sola manera d'entendre la vida i l'entorn."

