2004-10-15 11 SETEMBRE OLIVA
Lectura de les dades personals i la trajectòria política de Lluís Companys, destacant la seva militància a Esquerra Catalana i els fets d'octubre de 1934.
S'acusa Companys d'haver-se oposat l'any 1936 a l'alçament militar, repartint armes a les faccions del Front Popular i permetent el desordre públic.
El tribunal recrimina la creació d'indústries de guerra, tribunals populars i la protecció de les patrulles de control, així com la incautació de béns.
Descripció de la fugida de Companys a França on, segons el text, va continuar exercint com a president i fent propaganda contra el govern nacional.
Fonaments legals basats en el Codi de Justícia Militar per definir el delicte de rebel·lió militar i la responsabilitat d'autor del processat.
Lectura del veredicte final que imposa la pena de mort i les responsabilitats civils, signat pels membres del consell de guerra.
Breu intervenció de cloenda en record a les víctimes que van donar la vida per Catalunya a Tarragona.
Sentència del Consell de Guerra contra Lluís Companys
El 14 d’octubre de 1940, a Barcelona, es va dictar la sentència en el procediment sumaríssim ordinari contra Lluís Companys i Jobert, president de la Generalitat de Catalunya. El tribunal militar el va declarar culpable d’un delicte de rebel·lió militar per la seva oposició al Movimiento Nacional.
Fonaments de l'acusació
La sentència recull diversos fets que, segons el tribunal, justifiquen la condemna:
- Trajectòria política: Es destaca la seva militància d’esquerres, la fundació d'Esquerra Republicana i la proclamació de la República Catalana el 1931 i de l’Estat Català el 1934.
- Resistència al cop d'estat: L’acusen d'oposar-se decididament a l'alçament del 17 de juliol de 1936, ordenant el repartiment d'armes a les milícies del Front Popular.
- Responsabilitat en l'ordre públic: Se l'acusa d'haver permès i encoratjat crims, saquejos i assassinats per part d'elements esquerrans, a més de crear els Tribunals Populars i les Patrulles de Control.
- Gestió de guerra: La sentència subratlla l'assumpció de facultats militars, la creació de la indústria de guerra i les relacions amb potències estrangeres.
Veredicte i Sentència
El tribunal, basant-se en el Codi de Justícia Militar i la Llei de Responsabilitats Polítiques, va dictaminar el següent:
"Fallamos, que debemos condenar y condenamos, al expresidente del disuelto Gobierno de la Generalitat Catalana, Luis Companys Jobert... a la pena de muerte."
La resolució inclou la reserva de responsabilitat civil i fou signada pel tribunal presidit per Manuel González, confirmant la pena capital per adhesió a la rebel·lió militar.

