Pregó de la Setmana Santa de Tarragona 2004
Josep Ignasi Boada obre l’acte, evoca la passió de Crist, condemna la violència actual i proclama el mandat cristià de pau i amor al proïsme.
Crida a seguir el manament de Jesús: estimar-se els uns als altres, destacant el paper històric de les confraries en l’assistència als necessitats.
Boada desgrana el currículum d’Antoni Obercompany: formació, càrrecs, distincions i arrels familiars a Tarragona.
Es recita un poema de Carles Zepero sobre Divendres Sant, acabant amb els bons desitjos per a la Pasqua i cedint el torn al pregoner.
Obercompany parla de la seva condició de tarragoní i advocat, de l’exemple del seu avi republicà i de la voluntat de fer un pregó sincer i original.
Expressa la intenció de fugir de tòpics, floridures i recórrer a la seva pròpia veu per transmetre el missatge veritable de la festa.
Revisió de l’origen medieval de la Setmana Santa a Tarragona, la importància de la ciutat romana i la difusió secular de la tradició per guies i opuscles.
Reflexiona sobre l’ànima immaterial de la festa, la seva dimensió social i profana, i traça paral·lelismes amb les passions actuals (presó, violència de gènere, pobresa, tortura) subratllant la ineficàcia del dret per aturar el patiment.
Convida a interpretar i aplicar plenament el marc jurídic existents i proposa la creació d’un museu de la Setmana Santa a Tarragona per perpetuar la memòria i la difusió de la festa.
Lluís Martínez Sistach agraeix el pregó, anima a viure amb serenitat espiritual les celebracions i reivindica la identitat cultural i religiosa de Tarragona en diàleg amb altres pobles.
Introducció i Missatge de Pau
L'acte s'inicia amb un recordatori de la tradició cristiana de Tarragona i un missatge de rebuig a la violència, marcat pel context dels recents atemptats de Madrid. Es destaca la missió de les confraries com a entitats que promouen l'amor al proisme i la concòrdia social.
Presentació del Pregoner
El senyor Josep Ignasi Boada presenta Antoni Huber i Company, destacant la seva trajectòria com a advocat i el seu profund arrelament a la ciutat i a les tradicions religioses familiars.
El Pregó d'Antoni Huber
El pregoner comença amb un homenatge al seu avi, regidor de l'ajuntament executat l'any 1936, reivindicant la seva figura com a home de pau i convicció. Huber defineix el seu discurs no com una peça poètica, sinó com un exercici de convicció des de la seva perspectiva de jurista i tarragoní.
La Setmana Santa com a fenomen tot l'any
Huber destaca que a Tarragona la festa no es limita als dies de processó, sinó que és un treball constant de 365 dies:
- Manteniment de passos i vestimentes.
- Assajos de bandes i timbals.
- Projectes socials i de museïtzació.
Reflexió Jurídica i Passions Modernes
L'eix central del pregó és l'analogia entre el procés judicial farcit d'injustícies que va patir Jesús i les "passions" actuals. El pregoner denuncia la ineficàcia del dret per si sol davant de:
- La marginació social i la pobresa.
- La violència de gènere i domèstica.
- Les execucions i la tortura en països suposadament desenvolupats.
- El drama dels immigrants en pasteres.
"No n'hi ha prou amb declarar, legislar i pregonar que els drets existeixen... s'ha de trobar la fórmula que les passions s'acabin."
Cloenda i Compromís Institucional
L'alcalde Joan Miquel Nadal recull el guant sobre la creació d'un futur Museu de la Setmana Santa. Finalment, l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach tanca l'acte convidant a redescobrir la identitat pròpia per poder dialogar amb altres cultures i religions des del respecte i la fraternitat.

