Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2004. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Supervivència de Postguerra a Tarragona (1939-1946)
Inici de l'episodi amb música ambiental d'època.
Es presenta a Esther Magriñá i el seu llibre premiat sobre la postguerra i la supervivència a Tarragona, que es presentarà oficialment el 15 d'abril.
Discussió sobre com l'exèrcit va prendre el control no només militar sinó també administratiu dels ajuntaments i la vida quotidiana.
L'autora explica l'absurd de les sancions imposades pel governador civil i la dificultat de la supervivència diària en comparació amb la pròpia guerra.
Anàlisi de com el règim va canviar el seu rumb propagandístic a mesura que la Segona Guerra Mundial evolucionava i la influència alemanya minvava.
Detalls sobre la confrontació entre el cap de la Falange a Tarragona, Josep Maria Fontana, i el Governador Civil per la gestió del poder.
Explicació de com en les comunitats petites la repressió era més directa i personal a causa de les denúncies entre veïns i la vigilància del 'jefe' local.
Descripció de la brutal depuració i les inspeccions constants que patien els mestres per part de l'alcalde, el cap de Falange i el capellà.
Anècdotes sobre la prohibició de ballar sardanes per motius de 'decoro' i l'intent de crear un estereotip de dona submisa.
Relat sobre anuncis d'època contra les dones conductores i comiat de l'entrevista recordant la presentació del llibre.
Actuació musical final amb la cançó de l'Estrellita Castro.
La Realitat de la Postguerra a Tarragona
L'entrevista a la historiadora Esther Magriñá Lozano aprofundeix en el seu treball d'investigació sobre els primers anys del franquisme a la ciutat de Tarragona i la seva rodalia. L'estudi, premiat amb el Premi Tarragonès d'Investigació Lucius Licinius Sura, analitza com la victòria militar es va traduir en una ocupació efectiva de la vida civil i no pas en un "alliberament", tal com dictava la propaganda de l'època.
L'Estructura del Poder i el Control Social
L'autora destaca que, tot i ser un fenomen extrapolable a tota Espanya, a nivell local es poden observar les dinàmiques humanes i les lluites de poder:
- Dualitat de poders: Les picabaralles constants entre el Governador Civil (representant de Madrid) i les figures de la Falange (com Josep Maria Fontana). Finalment, cap al 1943, aquests càrrecs s'unifiquen per consolidar l'estructura del règim.
- Repressió als pobles: El control era sovint més cruel en comunitats petites, on l'alcalde, el cap de Falange i el rector exercien una vigilància asfixiant sobre els veïns.
- Depuració del magisteri: Els mestres van patir una repressió severa, sent sotmesos a inspeccions ideològiques constants per garantir l'adoctrinament dels infants.
La Vida Quotidiana i l'Absurd
El llibre posa un èmfasi especial en la denominada història de la vida quotidiana, revelant situacions que avui ens semblen absurdes però que marcaven el dia a dia de la població:
- Sancions aleatòries: Multes per vendre escombres d'amagat o persecució de la prostitució mentre els prostíbols eren freqüentats per les anomenades "persones d'ordre".
- Moralitat i control del cos: L'autora relata l'anècdota d'una dona a qui es va prohibir ballar sardanes perquè el seu moviment es considerava "immoral".
- Discriminació de gènere: Crítiques ferotges a la premsa contra les dones que conduïen, qualificant de "poc fines" aquelles que feien servir vehicles.
"Moltes vegades hem sentit a casa que la guerra va ser difícil, però encara va ser més difícil la postguerra."
El Buit de la Memòria Històrica
Magriñá assenyala un cert enfosquiment del període entre 1939 i 1946. Durant aquests anys, el règim va fluctuar en la seva propaganda (especialment amb l'ascens i caiguda de l'Eix nazi durant la Segona Guerra Mundial) i molts dels qui van viure aquella duresa prefereixen no recordar-ho pel dolor que encara els genera.