Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Política
Els parlants invoquen la Mare de Déu del Remei i Santa Tecla tot lamentant l’estat brut de Tarragona i recordant antigues glòries com l’escombra de plata.
Comentaris sobre l’extracció de soldats a l’estranger, l’arribada d’un nou bisbe i crítiques als regidors, PP i tripartit.
Discussions còmiques de parelles velles, baralles per infidelitats, referències a transsexualitat, metrosexualitat, divorcis i fantasies eròtiques.
Aparició d’una «negreta afroamericana» i soldats, amb bromes racials i sexuals sobre convivença i pagaments.
El personatge anomenat Jaume Pujol és nomenat arquebisbe. Explica pràctiques internes de l’Opus, segregació d’escoles i pecats pel fornicar.
Discursos sobre l’homosexualitat, pecat de l’adopció i pràctiques al seminari, amb humor negre sobre capellans.
Crítiques de CIU i PP a la celebració de l’orgull gai, defensa de la família tradicional i denúncia d’impertinències.
L’alcalde es queixa de la «gentusa», reclama ordre amb la policia i admet receptivitat a ser «hijo de puta» si cal.
Crida al patriotisme espanyol («¡Que viva España!»), advertiments antiterroristes i gir cap a l’independentisme català («¡Viva Cataluña Libre!»).
Es clou invocant Santa Tecla i la Mare dels Tarragonins, amb crits de «¡Viva!» i comiat final.
Crònica Satírica de la Tarragona dels Anys 2000
L'episodi presenta una representació completa del tradicional Ball de Dames i Vells, un element clau de les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través d'un llenguatge mordaç, popular i ple de dobles sentits, l'obra repassa l'actualitat política i social amb un to marcadament irreverent.
Conflictes Matrimonials i Socials
La base de l'obra són les picabaralles constants entre els vells i les dames, que serveixen per introduir temes d'actualitat:
- La neteja de la ciutat, ironitzant sobre l'antiga escombra de plata i l'estat actual dels carrers.
- La transició política estatal amb la sortida del PP i l'arribada de Zapatero.
- Referències a la sexualitat, el transsexualisme i la modernitat de principis de mil·lenni.
L'Església i el Poder Local
Un dels blocs més punyents és l'arribada del nou arquebisbe i la relació amb l'alcalde:
"Tarragona realment és el que és: avorrida, provinciana i podrida de calés."
- Jaume Pujol i l'Opus Dei: Es critiquen la visió conservadora de l'Església sobre l'adopció i el matrimoni homosexual.
- Joan Miquel Nadal: L'alcalde de l'època és blanc de crítiques pels seus vincles amb constructors (Àngel Fernández) i la seva obsessió per les obres.
Seguretat i Identitat Nacional
L'aparició del personatge de la policia (el sergent Blázquez) porta la sàtira cap a l'autoritarisme:
- El diàleg barreja el català i el castellà per subratllar la visió centralista i l'ús de la llei antiterrorista.
- Es fa mofa de l'Estatut, la nació catalana i les infraestructures deficients com les autopistes.
- Finalment, l'obra tanca amb els tradicionals visques a Santa Tecla i una reivindicació independentista irònica.

