Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
La Caputxeta Vermella: Una versió humorística i especial
L'Andrés i la Sílvia es saluden i l'Andrés fa una petita broma sonora aprofitant que és el dia 28 de desembre per després introduir el conte.
La narració comença presentant la Caputxeta, el regal de l'àvia i la petició de la seva mare per portar un pastís de poma i vi a la casa del bosc.
El llop detecta l'olor de la nena, intenta dissimular la seva gana i s'apareix a la Caputxeta fent-se passar per un llop bo que la protegirà.
El llop convenç la nena perquè colli flors per guanyar temps per arribar abans a casa de l'àvia amb un pla malvat.
El llop arriba a la casa, intenta menjar-se l'àvia (que s'amaga a l'armari) i acaba disfressant-se de vella malgrat donar-se diversos cops.
La Caputxeta arriba i es produeix el famós diàleg de les orelles i mans, però tot acaba amb el llop accidentat i fugint dels caçadors.
L'Andrés i la Sílvia comenten la peculiaritat d'aquesta versió modernitzada i s'acomiaden fins al proper programa.
La Caputxeta Vermella: Entre la tradició i la broma
En aquest episodi, l'Andrés ens presenta una adaptació molt particular del conte clàssic de la Caputxeta Vermella. Tot i que el programa sol centrar-se en el cinema clàssic, aprofitant les dates nadalenques i la setmana dedicada als nens, s'ha optat per portar contes que també han tingut la seva versió a la pantalla gran.
Una introducció plena d'humor
L'inici de la sessió ve marcat per una inocentada per part de l'Andrés (coincidint amb el 28 de desembre), jugant amb efectes de so i confonent la interlocutora abans de començar la narració real de la història.
Punts clau de la narració adaptada:
- L'origen del nom: La protagonista rep el regal d'una caputxeta de la seva àvia per no passar fred, i el veïnat acaba oblidant el seu nom original.
- El llop còmic: El llop es presenta com un personatge que intenta ser astut però que acaba sent víctima de la seva pròpia malaptesa. Ensumar la nena li provoca un esternut monumental i intenta guanyar-se la seva confiança fent-se passar per un "llop bo".
- El desenllaç accidentat: A diferència de les versions més crues, aquí el llop fracassa repetidament a causa de les relliscades amb pastís de poma, cops contra la paret i la camisola de l'àvia, que el fan fugir per sempre més perseguit pels caçadors.
"No pateixis. Aniré pel caminet del bosc per on van sempre els caçadors i tornaré abans que no es faci fosc."
Finalment, l'Andrés i la Sílvia destaquen que aquesta versió és més moderna i diferent de la tradicional, pensada especialment per distreure els més petits amb un toc d'humor.