Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Antonio Machín: Vida i Llegat del Rei del Bolero
Introducció del programa en un ambient distès de divendres, comentant l'arribada del cap de setmana.
Explicació sobre el documental *Machín, tota una vida* i la importància de reivindicar figures clàssiques de la música.
L'artista parla sobre la seva adaptació als ambients moderns i la seva negativa a perdre la seva melodia característica.
Relat sobre la seva reaparició a la Sala Imperator de Madrid l'any 1967 i la seva relació amb el públic jove.
Santiago Rogés recorda com va començar a treballar amb Machín i els seus assajos a la Gran Via de Madrid.
Dones que venien loteria a Madrid comparteixen anècdotes personals sobre la bonhomia de Machín i la seva presència a la ràdio.
El seu xòfer explica la seva experiència i Machín discuteix l'etiqueta de cantant *camp*.
El periodista Àngel Casas narra com va reivindicar la figura de Machín en la revista *Fotogramas*.
Comiat del programa amb la interpretació sencera d'un dels boleros més famosos d'Antonio Machín.
El Retrat d'una Llegenda: Antonio Machín
Aquest episodi ens apropa a la figura d'un dels artistes més emblemàtics de la música popular, mitjançant el documental Machín, tota una vida (2002). El programa destaca com la seva música ha transcendit generacions, captivant tant el públic clàssic com els joves que el descobreixen actualment a la ràdio.
Evolució i Estil Propi
En fragments d'entrevistes de Televisió Espanyola, el mateix Machín reflexiona sobre la seva carrera:
- Adaptabilitat: L'artista afirmava sentir-se "in" malgrat els canvis en les modes i els ritmes pop.
- Essència: Tot i evolucionar en els arranjaments musicals, mai va voler perdre la seva melodia ni el seu estil característic.
- *El concepte Camp: Machín va acceptar l'etiqueta de cantant camp (terme reivindicat pel periodista Àngel Casas), entenent-la com la defensa de la cançó melòdica i el bolero* davant la modernitat.
Testimonis Directes
El relat s'enriqueix amb les veus de persones que el van conèixer de prop:
- Santiago Rogés (Botafogo): El seu pianista recorda com Machín el va buscar per assajar i muntar cançons per a nous discs l'any 1970.
- Venedores de loteria de Madrid: Dones de la Gran Via recorden la seva presència quotidiana, descrivint-lo com una persona alta, amable i molt popular que s'allotjava a l'Hotel La Corzana.
- Luis Jiménez: El seu xòfer explica que, tot i no haver-lo vist mai per televisió abans de treballar-hi, la seva música ja era part de la seva vida a través dels discs.
- Àngel Casas: El periodista destaca la humilitat de l'artista, qui guardava amb estima un petit article de la revista Fotogramas que el reivindicava en un moment de baixa activitat professional.
"Yo he evolucionado en los arreglos musicales, como no, pero yo no puedo perder mi melodía y mi estilo."
L'episodi clou amb el seu immortal bolero Espérame en el cielo, reafirmant la seva petjada inesborrable en la cultura musical popular.