Homenatge a Antonio Machín i el seu llegat musical
Els presentadors recorden Fortúnio Bonanova i anuncien el nou protagonista, Antonio Machín.
Lectura dels crèdits de la pel·lícula homenatge a Machín amb menció dels seus col·laboradors.
Machín respon sobre el seu secret de joventut i la seva carrera artística.
Antonio Galindo, José Luis Medrano, Jorge Reyes i Tito Duarte expliquen la seva experiència al costat de Machín.
Caco Senante grava en estudi i saluda els músics que havien acompanyat Machín.
Es tanca el programa amb la versió original de «Solamente una vez» i la despedida dels presentadors.
El documental sobre la figura d'Antonio Machín
Aquest episodi de la mà d'Andrés i Andrés se centra en la figura de l'icònic cantant cubà Antonio Machín. Tot i que no va ser un actor prolífic en el món del cinema, la seva presència a la pantalla gran s'ha vist reflectida a través de les seves cançons i, darrerament, mitjançant un documental homenatge que serveix de fil conductor per a la narració.
Detalls del documental i protagonistes
A la pel·lícula hi participen una gran varietat d'artistes i figures rellevants de la cultura espanyola i llatinoamericana, com ara:
- Músics i cantants: Sara Montiel, Joan Manuel Serrat, Joaquín Sabina, Caco Senante i Amparanoia.
- Equip tècnic: Una producció de Nuria Villazán, Arold Sánchez i Àngel Durandès.
L'essència de Machín: Més enllà del mite
El programa destaca que, malgrat algunes èpoques de menor visibilitat a la capital, Machín mai va deixar de treballar, recorrent les províncies amb els seus espectacles. En una de les entrevistes recuperades, el mateix artista afirma:
"Antonio Machín siempre estuvo latente... yo no me dejaba caer, no."
Testimonis dels seus músics
Un dels punts més emotius és la trobada amb els seus antics col·laboradors en una estació de tren, on músics com Antonio Galindo (contrabaix), José Luis Medrano (trompeta), Jorge Reyes i Tito Duarte recorden la seva figura com un home rigorós, amb categoria i un gran sentit de l'humor.
L'episodi conclou amb la interpretació de la cèlebre peça "Solamente una vez", reafirmant la immortalitat del seu repertori.

