Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
La decadència comercial de Buster Keaton i Hitchcock
Es presenta la secció i s’avança el tema central: la vida i obra de Buster Keaton.
Andrés explica la projecció gratuïta d’"I Confess" (1953) d’Alfred Hitchcock a l’Antiquari, amb tots els detalls pràctics.
Es reprèn la conversa sobre Keaton, introduint la problemàtica de les versions sonores multilingües a la dècada dels 30.
Es detalla com Keaton va rodar Estrellados i Frente Marchen amb el sistema de calcat estricte de la versió original i l’absència de llibertat creativa.
S’explica el projecte de western còmic rebutjat, el fracàs de Les rues de New York i la imposició de la parella amb Jimmy Durante.
Es convida a escoltar l’orquestra Passadena i es presenta la cançó final.
Interpretació de la peça en anglès que tanca el programa.
El Cinema a l'Antiquari: Hitchcock i Suspense
L'episodi comença amb una recomanació cinematogràfica per a la nit de dimecres a l'Antiquari. Es destaca la projecció de la pel·lícula de suspense de 1953, "Jo confieso" (I Confess), dirigida per Alfred Hitchcock. El col·laborador emfatitza la qualitat del repartiment, encapçalat per Montgomery Clift, i convida els oients a no perdre's aquesta sessió d'entrada lliure a les 22:00 hores.
Buster Keaton i la Rigidesa dels Estudis
La conversa es desplaça ràpidament cap a la trajectòria de Buster Keaton, analitzant un període especialment difícil de la seva carrera marcat pel control ferri dels grans estudis:
- Versions estrangeres calcades: Durant els anys 30, era habitual rodar versions en altres idiomes (com el francès) de grans èxits de Hollywood. Keaton va participar en films com Estrellados o El pobre tenorio.
- Manca de llibertat creativa: El director Claude Autant-Lara va descriure el treball amb Keaton com una tasca purament comercial on s'havia de calcar escena per escena la pel·lícula original americana, sense permetre cap tipus d'improvisació.
"No podíem modificar res sota cap concepte... era una obligació absoluta. No hi havia cap possibilitat de creació i això era frustrant i paralitzant."
Fracassos imposats i parelles forçades
L'estudi, encapçalat per figures com Irving Thalberg, va rebutjar els projectes personals de Keaton (com un film de l'oest) per imposar-li cintes com "Les calles de Nova York" (1931).
- El fracàs comercial d'aquestes obres va ser atribuït injustament a l'actor.
- En un intent desesperat per recuperar l'èxit, l'estudi el va aparellar amb el còmic Jimmy Durante. Tot i la popularitat de Durante, la combinació no va funcionar orgànicament, ja que els seus estils humorístics eren totalment incompatibles.
L'episodi tanca amb la música de l'orquestra Pasadena i el tema "Parecía una buena idea en ese momento", tancant la reflexió sobre les decisions equivocades de la indústria cinematogràfica de l'època.