Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Fortunio Bonanova i el Don Juan Tenorio del cinema mut
L'Inés i l'Andrés comencen el programa comentant el refredat de l'Andrés i introduint el tema de la setmana.
Presentació de l'actualitat de la tradició de Don Juan i la figura de Fortunio Bonanova, actor i cantant d'òpera mallorquí.
L'explicació de com els germans Baños podrien haver creat un Hollywood a Barcelona i les seves produccions sobre Don Juan i Cristòfor Colom.
Detalls sobre el contracte de Bonanova a París i l'èxit de la pel·lícula a països de parla anglesa i a França.
Discussió sobre com es passava del cinema mut al sonor, la lectura de llavis i els problemes de la velocitat de la imatge.
Tancament de la sessió emplaçant els oients a l'endemà i introduint una peça de jazz.
El mite de Don Juan al cinema mut català
En aquesta sessió, l'Andrés i la seva interlocutora exploren la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova i l'ambiciosa producció cinematogràfica dels germans Baños a Barcelona a principis del segle XX.
Fortunio Bonanova: Un talent polifacètic
- Actor mallorquí, gran cantant d'òpera i intèrpret de teatre que, malgrat la seva gran carrera internacional, és poc recordat actualment.
- Va ser reclutat pels germans Baños mentre actuava a París per protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de l'obra de Zorrilla.
Els Germans Baños i el "Hollywood Català"
- Ricardo i Ramón Baños van ser productors i directors pioners a Barcelona.
- Es destaca que, amb ajudes estatals, haurien pogut convertir Barcelona en un centre neuràlgic del cinema comparable a Hollywood.
- Van realitzar dues versions de Don Juan Tenorio (1908 i 1922) i una gran producció sobre Cristòfor Colom.
Curiositats de la producció i la sonorització
- El repte del so: Als anys 30, es van fer versions sonoritzades de pel·lícules mudes. L'Andrés explica que, en el cinema mut, els actors sovint no deien el text real (per evitar el cansament o per distracció), però en aquesta versió es va mantenir una gran fidelitat.
- La lectura de llavis: Els espectadors sordmuts es queixaven quan els llavis dels actors no coincidien amb els rètols de la pel·lícula.
- Tècnica visual: La diferència de velocitat de fotogrames (de 16-18 a 24 per segon) fa que les imatges semblin més ràpides i, de vegades, còmiques, tot i ser un drama seriós.
"Si aquests dos homes haguessin tingut una mica d'ajut estatal, haguessin fet un petit Hollywood a Barcelona."