L'art del pallasso: Reflexió i creació a l'obra 'Trossos'
Es debat el concepte de "Clown" en anglès i "Pallasso" en català, diferenciant el Pallasso Blanc i l'August, així com els estereotips de caracterització.
S'explica que l'espectacle usa elements de clown per a adults, sense recórrer al nas postís, i destaca la importància de l'esperit i la vivència en escena.
Parlen del procés de creació col·lectiva de l'obra Trossos, amb assajos, presentacions i combinació de text, mim, coreografia i improvisació.
L'objectiu és combinar el riure immediat amb la reflexió posterior, deixant una "llavor" que el públic pugui anar madurant.
Es descriu el moment interactiu on un personatge demana un cos prest al públic, i es finalitza convidant l'audiència a l'espectacle a Tarragona.
L'essència del Pallasso i el Clown
En aquesta conversa s'explora la distinció conceptual entre el terme clown i pallasso. Tot i que lingüísticament són equivalents (anglès i català), l'imaginari col·lectiu els sol separar:
- El Pallasso Blanc: Associat al personatge elegant, amb maquillatge blanc, barret de cucurutxo i actitud de "saber-ho tot".
- L'August: El pallasso més tradicional per a nens, amb nassos vermells, robes desajustades i una actitud d'ignorant que creu saber-ho tot.
En l'obra "Trossos", la companyia opta per un enfocament per a adults on el més important no és el nas postís, sinó l'esperit i l'ànima. El pallasso no interpreta un paper, sinó que viu i juga el que passa a l'escena.
Procés de Creació i Estructura de l'Obra
L'obra es defineix com un projecte de creació col·lectiva i en evolució constant:
- Creació dinàmica: No neix d'un text tancat, sinó d'un procés d'assajos, canvis i presentacions prèvies.
- Varietat de llenguatges: Combina el text, el gest, la mímica i la coreografia.
- Vigor creatiu: Els autors mantenen l'obra viva, modificant passatges per mantenir la "xispa" i la frescor en cada representació.
L'Humor com a Eina de Reflexió
L'objectiu principal de la companyia és que l'espectador visqui una experiència dual:
- 1 En directe: Gaudir de l'humor i fer-se un fart de riure.
- 2 A posteriori: Portar la "llavor" a casa per reflexionar sobre el missatge de fons.
"És buscar la reflexió a partir de l'humor, a partir del bon rotllo."
Un moment destacat: El personatge del cap
Com a exemple de la interacció amb el públic, l'Albert descriu l'escena d'un personatge que només és un cap. Per al seu aniversari, demana un cos i la cerca es trasllada a la platea (el "Corte Cos"), on el públic participa puntualment per ajudar a completar el personatge.

