Fortunio Bonanova: La veu espanyola a Hollywood i Amèrica
La conversa s’obre amb bromes sobre què ha dinat Andrés: paella com a plat únic, costums de prendre sempre dos plats i el postre.
Discuteixen la pel·lícula de la nit, amb referències a El abuelo de Fernando Fernández Gómez i l’anunci que seguiran parlant de Fortunio Bonanova en la pròxima sessió.
Repassen la trajectòria primerenca de Bonanova en òperes, sarsueles i el film Don Juan Tenorio, així com les presentacions a Nova York amb el segell ‘Made in Spain’.
Detallen les actuacions en teatres d’Indiana, Los Ángeles, Florida i la seva arribada a la capital mexicana, acompanyat per Luz Segovia i Romualdo Tirado.
Analitzen Amor de Sònia (1927) amb Gloria Swanson, la curiositat dels cantants en cinema mut i la monumental producció de Cristóbal Colón, per tancar amb una invitació a descobrir gravacions antigues i una mostra de jazz anys 20.
L'ascens de Fortunio Bonanova: Música, Teatre i Cinema
En aquest episodi, l'expert Andrés ens submergeix en la fascinant etapa inicial de la carrera de Fortunio Bonanova durant els anys 20 i principis dels 30. Tot i ser un gran desconegut a la seva terra natal, la seva activitat als Estats Units i Mèxic va ser frenètica i multidisciplinària.
Carrera Musical i Gires Internacionals
Abans de consolidar-se en el cinema sonor, Bonanova va destacar pel seu talent vocal:
- Va protagonitzar nombroses representacions d'òpera i sarsuela.
- Va realitzar gires triomfals per teatres emblemàtics com el Philharmonic Auditorium de Los Ángeles i diversos escenaris de Nova York.
- A Mèxic va ser batejat com el "Príncipe de la Opereta", actuant amb figures com Luz Segovia.
Curiositats del Cinema Mut
Un dels punts més sorprenents de la conversa és la participació de Bonanova a la pel·lícula Amor de Sònia (1927) al costat de la llegendària Gloria Swanson.
"Els quatre interpretàvem papers lírics i ens esgargamellàvem de debò davant les càmeres sense que ni tan sols s'hagués inventat el micròfon."
Aquesta anècdota subratlla la passió de l'artista, que cantava en escenes de cinema mut malgrat que el públic no el pogués sentir a la pantalla, mantenint el realisme de l'actuació.
Grans Produccions i l'Herència Cultural
Andrés destaca la superproducció Cristóbal Colón, una cinta amb un pressupost de 3 milions de pessetes (una xifra astronòmica per a l'època) que comptava amb l'autorització del rei Alfons XIII. Aquest document històric, protagonitzat per Bonanova en la seva gira americana, hagués pogut convertir Barcelona en un "mini Hollywood" si s'hagués mantingut el nivell d'inversió i suport industrial.

