Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Doctor No presenta 'El bufó de la cort' a Tarragona Ràdio
Introducció dels membres (Néstor Jiménez, Enric, Conrad) i recorregut per estils musicals: percussions, veu, bossa nova, jazz, latin jazz, beat, pop rock i soul.
Comparació entre l’escena de Barcelona i Tarragona; gravació a l’estudi Entre Pints amb Jaume Moncosí i valoració del pla local de músics i estudis.
Participació en concursos (DO Tarragona, Sona 9, Gama Rock), actuacions a Lleida, Girona i presentació oficial a la Sala La Rulot de Barcelona.
Significat de «El bufó de la cort»: fantasia medieval, princeses, castells, edat mitjana, i crítica política i social mitjançant la figura del bufó.
Ús de màscares, disfresses i teatralització sobre l’escenari per a cada cançó, seguint l’esperit de Peter Gabriel.
Escolta de «Un somni de paper» i informació sobre la disponibilitat del disc a botigues de Tarragona i preus assequibles.
Temàtica lírica: patriotisme català, crítica al materialisme, política i guerra a través de la figura del bufó i les seves frustracions.
Metodologia: l’Enric aporta idees en brut i el grup les modela; cançó preferida «L’Arlaquí» per la seva càrrega personal.
Explicació de com van penjar la maqueta en MP3, van rebre crítiques de Procvisions i van signar amb Sinfònia, amb distribució a tot el món.
Discussió sobre l’acceptació del rock progressiu fora d’Europa, la competència del mercat local i festivals com el de Tiana; oferta per Baja Prog a Mèxic.
Comentaris sobre els matisos i ambient del tema llarg, la seva potència instrumental i la possibilitat de videoclip o dramatització escènica.
Diferències entre so d’estudi i en directe; final de l’entrevista amb record de la presentació i agraïments.
Les referències de la banda: Peter Gabriel, Genesis, Marillion, IQ, King Crimson, Focus i bateristes com Simon Phillips i Terry Bozzio.
Comiat dels músics, invitació al concert de Barcelona i interpretació de la cançó final amb lletres sobre l’amor i la passió.
Presentació del grup i trajectòria musical
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Enric Pasqual (veu) i el Conrad Dubé (bateria) presenten el seu projecte musical Doctor No. Els membres expliquen que no són nous en la indústria, ja que provenen d'escenes tan diverses com el jazz, la bossa nova, el pop rock i el soul.
El pas al rock progressiu
El Conrad destaca que el canvi d'estil cap al rock progressiu ha estat radical però molt desitjat. Comenta la diferència entre l'escena de Barcelona i la de Tarragona, lloant la creativitat desmesurada i l'alta densitat de bons músics que ha trobat a la zona de Tarragona.
Detalls del disc 'El bufó de la cort'
L'àlbum, enregistrat a l'estudi Entre Pints amb Jaume Moncosí, és el resultat d'un treball que va cristal·litzar el 2002. El títol i la temàtica giren al voltant de la figura mitològica del bufó.
- Temàtica lírica: Les lletres barregen la fantasia medieval (castells, princeses) amb una crítica social i política actual.
- Simbolisme: S'utilitza el bufó per expressar el desencís vers una societat materialista i l'amor pel país (Catalunya).
- Escenografia: El grup aposta per una posada en escena performàtica amb màscares, maquillatge i teatre.
Èxit internacional i discogràfica holandesa
Una de les dades més sorprenents de l'entrevista és que el disc ha estat editat per una discogràfica holandesa anomenada Symphonia.
"Ens han editat el disc, l'estan venent al Japó... hem vist crítiques del nostre disc escrites en japonès i el disc és íntegrament en català."
L'interès va sorgir a través d'Internet i de crítics especialitzats com Jordi Costa. Els músics expliquen que el rock progressiu té molta més sortida i cultura de festivals a Europa i la resta del món que no pas a nivell local, on predomina la música de gresca.
Influències i mètode de treball
Els membres comparteixen les seves influències clau:
- Grups clàssics: Genesis (etapa Peter Gabriel), King Crimson, Yes, Camel o Marillion.
- Referents rítmics: Bateries com Simon Phillips o Terry Bozzio.
Finalment, discuteixen el seu procés creatiu, on l'Enric aporta idees en brut que el grup acaba de polir en conjunt, posant èmfasi en la complexitat i la riquesa de matisos que ofereix el gènere progressiu en comparació amb estils més directes.