Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Antonio Machín: Record i Llegendes del Rei del Bolero
Presentació del programa i recomanació de la pel·lícula El prisionero de Zenda al Cine Club de l'Antiquari.
Conversa entre el conductor i el pianista de Machín sobre quina cançó obria les gires: 'Señor, quiero darte las gracias' o 'Será por eso'.
Sara Montiel descriu l'elegància d'Antonio Machín a l'escenari i l'impacte de la cançó 'Dos gardenias' en el públic.
Relat d'una admiradora que enviava cartes anònimes i com la cançó 'Un compromiso' va generar confusions en la seva vida real.
Es desmenteixen rumors sobre la mort de la seva dona i s'explica la bona relació matrimonial de l'artista.
Interpretació i audició del tema 'Madrecita' com a tancament de l'homenatge a l'artista.
El Record d'Antonio Machín i el Cinema Clàssic
L'episodi comença amb una introducció que combina la nostàlgia cinematogràfica amb la musical. Es destaca la projecció de la pel·lícula El prisionero de Zenda (1952) al Cine Club de l'Antiquari, subratllant la qualitat dels seus actors com Stuart Granger i Deborah Kerr.
Debat sobre el Repertori de Machín
Es presenta part del documental Machín, toda una vida, on apareixen testimonis directes de la seva carrera:
- Luis Jiménez (el seu conductor).
- Botafogo (el seu pianista).
Es genera un debat curiós sobre quina era la cançó amb què l'artista obria sempre els seus espectacles. Mentre uns defensen que era Señor, quiero darte yo la gracia, d'altres mantenen que, durant la major part del temps, la peça escollida era Serà por eso.
La Figura de l'Ídol i les seves Admiradores
El programa explora la relació de Machín amb el seu públic, especialment amb les admiradores que li enviaven cartes d'amor anònimes. Es narra l'anècdota d'una jove que, fruit de la seva imaginació i de les lletres de cançons com Un compromiso, va arribar a creure que mantenia una relació real amb el cantant, provocant un petit conflicte familiar que es va haver de resoldre amb la dona de l'artista, l'Angelita.
"Era pulquèrrim, sortia perfectament vestit... quan cantava 'Dos gardenias', la gent es posava de peu."
Llegendes Urbanes i Cloenda
Es desmenteixen falsos rumors històrics sobre la vida personal de l'artista, com la suposada mort de la seva esposa, confirmant que van gaudir de 28 anys de matrimoni feliç. L'episodi finalitza amb l'emissió de la cançó Madrecita, una peça emblemàtica que tanca aquest recorregut emocional per la vida del bolerista cubà més estimat a Catalunya.