Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Efemèrides romanes, els guerrers de Xi'an i Tarragona
Recordatori de dos fets històrics: l’assassinat de Pompeu a Pelússium i el lliurament del seu cap a Juli Cèsar, i la fundació de l’Associació Internacional de Treballadors a Londres l’any 1864 amb influència de Marx.
Contextualització dels set regnes combatents, l’ascens del regne de Qin, les reformes econòmiques i polítiques, la conquesta i unificació de la Xina per Qin Shi Huangdi, la creació de l’exèrcit de terracota i la primera Gran Muralla.
El primer viatge de Mozart a Itàlia als 14 anys, la seva assistència al Miserere d’Allegri al Vaticà i la seva proesa de transcriure’l completament de memòria.
Presentació de l’exposició al MNAT, oberta fins al 27 de març, amb noves troballes arqueològiques sobre fonts, restes orgàniques i objectes únics de l’antiga Tàrraco.
Anunci de la creació d’un institut vinculat a Tapuerca i la URV per estudiar el Pleistocè, amb un equip multidisciplinari i projectes al Barranc de la Boella.
Lectura i comentari d’un text àrab que descriu la Tarragona medieval, els seus monuments, muralles, molins, topònims i curiositats d’una època poc coneguda.
Introducció i Efemèrides del 28 de Setembre
El programa comença recordant dues dates clau d'un 28 de setembre. En l'àmbit de la història antiga, l'any 48 a.C., es va produir l'assassinat de Pompeu el Gran a mans de l'esclau Folinus a Egipte, després de la seva derrota contra Juli César a Farsàlia. Pompeu va ser una figura militar cabdal que va conquerir la Celtibèria i va formar part del primer triumvirat.
En la història contemporània, es destaca la fundació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) a Londres l'any 1864, basada en les tesis de Karl Marx per a la defensa del moviment obrer i la lluita de classes.
Monogràfic: Els Guerrers de Terracota i l'Imperi Qin
El context dels Regnes Combatents
L'episodi se centra en la figura de Qin Shi Huangdi, el primer emperador de la Xina. Al segle III a.C., el territori estava dividit en set regnes en guerra constant (període dels Regnes Combatents). El regne de Qin es va imposar gràcies a:
- El desenvolupament de l'agricultura (ús del ferro i obres hidràuliques a Sichuan).
- Una administració centralitzada enfront del feudalisme.
- Reformes econòmiques com la unificació de monedes, pesos i mesures.
L'obra de l'Emperador
Qin Shi Huangdi no només va unificar Xina militarment, sinó que va crear les bases de l'estat modern xinès:
- Va iniciar la construcció de la Gran Muralla unint antigues fortificacions.
- Va ordenar la crema de llibres per esborrar el passat i imposar una nova ideologia.
- Va construir una xarxa de carreteres per millorar les comunicacions intern
El Mausoleu i l'Exèrcit de Xi'an
La troballa arqueològica de 1974 va revelar un exèrcit de més de 8.000 figures de terracota a escala natural. Cada soldat és únic, amb trets facials i pentinats diferenciats. Originalment, les figures estaven policromades, però el color es va perdre en entrar en contacte amb l'aire.
"Es va tancar a dins tots els obrers i artesans que havien treballat a la tomba. No en van sortir mai més."
Notícies i Curiositats Musicals
Mozart i el misteri del Vaticà
Es relata la proesa del jove Mozart (14 anys), qui va ser capaç de transcriure de memòria, nota per nota, el Miserere de Gregorio Allegri, una obra que el Papa tenia prohibida publicar sota pena d'excomunió.
Actualitat Arqueològica a Tarragona
- Exposició sobre l'aigua a Tàrraco: Es detallen les troballes al carrer Pere Martell, incloent restes orgàniques úniques (pinyols, fusta i una sandàlia romana) conservades gràcies al fang.
- Institut de l'Evolució Humana: Creació d'un centre d'investigació a Tarragona vinculat a Atapuerca per estudiar el Pleistocè i jaciments locals com el barranc de la Boella.
Crònica Àrab de Tarragona
El programa tanca amb la lectura d'un text medieval on els àrabs descrivien Tarragona com una ciutat de "monuments d'empeus" i fronterera, destacant les seves muralles de marbre i la llegenda que la definia com a terra de dimonis.