Els catalans i el tràfic d'esclaus a Cuba

Monogràfic sobre l'esclavitud i la participació catalana

L'episodi d'avui de No en vinguis amb històries profunditza en un tema sovint considerat tabú: el paper actiu dels comerciants catalans en el tràfic d'esclaus cap a les Antilles, especialment a Cuba, durant els segles XVIII i XIX.

Desenvolupament del tràfic d'esclaus

• La liberalització del comerç el 1789 va permetre als espanyols realitzar expedicions negreres sense limitacions.
• Neix la figura de l'indiano o americano, personatges que van monopolitzar gran part del comerç a l'illa de Cuba.
• Es calcula que entre 1789 i 1820 van entrar a Cuba més de 200.000 esclaus.
• Tot i el tractat d'abolició de 1817 amb Anglaterra, el tràfic va continuar de forma il·legal, incrementant fins i tot els beneficis per l'alt risc.

"Els catalans tenen a les seves mans gairebé tot el comerç de Cuba... des de l'humil paquet de quinquellaire fins a les cases comercials els vaixells de les quals cobreixen el mar."

Protagonistes i legat econòmic

S'esmenten figures clau que van amassar grans fortunes que posteriorment van finançar la industrialització catalana:

• Antoni López i López: Primer marquès de Comillas i fundador de la Companyia Transatlàntica.
• Salvador Samà i Martí: Fundador del Banc Espanyol de Cuba i marquès de Marianao.
• Josep Baró i Blanchard: Creador de la primera línia marítima regular entre Espanya i Cuba.

Altres seccions del programa

Efemèrides i curiositats

• Carles III: Repàs a la figura del monarca del despotisme il·lustrat mort el 1788.
• Ingrés a l'ONU: El 1955 Espanya surt de l'aïllament internacional gràcies al context de la Guerra Freda.
• Dones Compositores: Homenatge a figures oblidades com Blanca de Castella, Ethel Smith i Mary Lou Williams per reivindicar el seu paper en la història de la música contra la marginació masclista.

Actualitat i Cultura

• Es destaca la creació de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social sota la direcció d'Eudald Carbonell.
• S'analitza el monument de Roger de Llúria a Tarragona i les curiositats sobre la seva orientació a la Rambla.
• Recomanació del llibre Geografies expectants de Baltasar Porcel, una compilació d'articles sobre la societat i la política actual.