Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Jordi Gil i la llengua catalana a Eurovisió
Jordi Gil explica la seva tornada d'Istanbul després de viure la semifinal i la final d'Eurovisió. Es discuteix la influència de les aliances polítiques i la importància de la posada en escena per sobre de la música.
L'autor revela que el llibre 'El català a Eurovisió' va ser un encàrrec del Terrat i explica les dificultats d'escriure'l en només un mes i mig.
Es repassa la història de Serrat el 1968 i la situació actual on el català arriba al festival gràcies a Andorra, criticant la falta de suport de l'Estat espanyol.
Anàlisi de l'actuació de Marta Roura. Gil comenta la decepció de l'artista per no haver passat a la final i els seus plans de futur discogràfics.
Jordi Gil reflexiona sobre els seus diversos treballs en ràdio, premsa i televisió, i expressa el seu desig d'escriure una novel·la divertida i de ficció.
Discussió sobre la crueltat de les audiències a Barcelona, la competència televisiva i la crítica als programes de safareig.
Gil recomana el llibre 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol i tria les seves cançons preferides abans de tancar l'entrevista.
Eurovisió i el paper del català
L'escriptor i membre del Terrat, Jordi Gil, analitza la seva experiència a Istanbul i la publicació del seu nou llibre, El català a Eurovisió: Cantant la gent s'entén. Gil reflexiona sobre la participació d'Andorra amb Marta Roura i el significat històric de sentir el català en un certamen internacional d'aquesta magnitud.
Política i espectacle al festival
Gil destaca que actualment Eurovisió és més un espectacle visual que no pas un concurs musical:
- Les aliances polítiques i geogràfiques sovint pesen més que la qualitat artística.
- La guanyadora d'aquell any, Ucraïna, va triomfar gràcies a una posada en escena amb molta tensió i ritme.
- Existeix una decepció interna en la delegació andorrana per no haver passat a la final, especialment per part de l'intèrpret, qui sent que no va poder demostrar tot el seu potencial.
Història i reivindicació lingüística
El llibre repassa moments clau del passat, com el cas de Joan Manuel Serrat el 1968:
"La tristesa és que el català hagi de ser a través d'un país estranger (Andorra) i que Espanya mai hagi tingut la decència de permetre-ho."
L'autor critica que sistemàticament s'hagi prioritzat l'esperit comercial del castellà davant la riquesa lingüística de l'Estat, tot i que defensa que una bona cançó pot agradar independentment de l'idioma.
Trajectòria professional i nous projectes
Jordi Gil també parla de la seva faceta com a comunicador:
- Treballar a Barcelona (El Terrat) implica un ritme frenètic i una dependència absoluta de les audiències, un sistema que considera "cruel".
- Es mostra crític amb la tele-escombraria i els programes que exploten la vida privada, apostant per un entreteniment de qualitat i programes ben fets com Caiga Quien Caiga.
- Actualment prepara una nova novel·la de ficció amb una trama divertida i esbojarrada.