Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Entrevista personal a Josep Maria Andreu, president del Nàstic
Inici de l'entrevista amb un brindis amb vi del Montsant per celebrar la trajectòria del Nàstic i desitjar un bon any a la plantilla.
Debat sobre la imatge personal del president, la seva mania pel color blau i la història de la seva corbata talismà per als partits.
Andreu explica com gestiona els nervis resant i confessa haver plorat d'emoció al veure el suport de l'afició.
El president destaca el paper vital de la seva dona, la Tere, i el patiment que li suposa veure el seu fill jugar com a porter.
Conversa sobre lectures recomanades, la visió del temps actual i la seva necessitat d'ordre al despatx.
Rememoració de l'ascens a segona divisió, la manca d'una cançó preferida més enllà de l'himne i l'afició a la jardineria i el pàdel.
Primícia sobre l'organització d'un concert a la Plaça de Toros si s'aconsegueixen els 50 punts per a la permanència.
Un pols humà al lideratge del Nàstic
En aquesta entrevista distesa, el president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, deixa de banda la seva faceta més institucional per mostrar el seu costat més personal, les seves manies, tradicions i la passió amb què viu el dia a dia del club.
Estètica i rituals de la sort
- El blau com a identitat: Andreu confessa la seva preferència absoluta pel color blau en la seva vestimenta, fins al punt de comprar peces repetides, cosa que genera anècdotes amb la seva dona.
- La corbata talismà: Revela que posseeix una corbata blava llisa que li va regalar un amic i que considera el seu amulet. Només se la posa els dies de partit per atreure la bona sort.
- L'ordre com a premissa: El president es defineix com una persona extremadament ordenada i "quadriculada", especialment en el seu entorn de treball.
La gestió emocional del patiment
El president admet ser un "patidor de mena". Quan els nervis es fan insuportables durant un partit, utilitza eines personals:
"Rezo, hi ha vegades que rezo. Directament a Déu... hi ha moments que m'ha anat molt bé."
- L'emoció del camp: Ha arribat a plorar d'emoció, especialment quan sent els càntics de l'afició o quan l'equip aconsegueix fites històriques.
- El suport familiar: Destaca la figura de la seva dona, la Tere, i dels seus fills com el pilar fonamental que li ha permès aguantar situacions difícils i la pressió del càrrec.
Aficions i promeses de futur
- Lleure: Fora del futbol, les seves aficions inclouen la jardineria (com a teràpia per desconnectar) i jugar al pàdel un cop per setmana.
- Cultura: Recomana el llibre Cartes d'un empresari al seu fill, una obra que ha llegit diverses vegades per les seves lliçons de vida.
- La gran celebració: Andreu llança una primícia: si el Nàstic arriba als 50 punts i assegura la permanència, el club organitzarà un gran concert a la Plaça de Braus de Tarragona per a tota l'afició.