Teresa Orroz estrena 'Dolce Betilda' a la Sala Trono
Introducció de l'agenda cultural de Tarragona i l'obertura de la nova temporada a la Sala Trono amb l'obra d'estrena 'Dolce Betilda'.
L'actriu repassa la seva carrera des de grans companyies fins a la seva especialització en teatre independent i de petit format amb la companyia Solubles.
Descripció del personatge de la fornera i com la recepta de la coca de pa es converteix en una metàfora vital amb humor negre i àcid.
Detalls sobre la proposta visual minimalista, el simbolisme del pa i l'equip de direcció i producció darrera del monòleg.
Comparativa entre treballar sola o en grans companyies i els plans de futur per rodar l'espectacle per Catalunya.
Reflexió final sobre la resiliència del personatge i la importància de persistir malgrat les dificultats de la vida.
Estrena de la nova temporada a la Sala Trono
El programa Tarragona Cultura Contemporània presenta l'inici de la temporada teatral amb l'estrena de l'obra 'Dolce Betilda', a càrrec de la companyia Solubles. L'actriu i autora Teresa Orroz, amb una llarga trajectòria en companyies com La Cubana o el Teatre Nacional, protagonitza aquest monòleg de petit format.
L'obra: Una recepta entre l'humor i la vida
L'espectacle ens presenta una fornera, la Betilda, que acudeix al teatre per explicar la seva famosa recepta de la coca de pa. El que comença com una classe de cuina gastronòmica es transforma en una metàfora vital:
- Humor àcid i negre: Tot i que l'objectiu principal és fer riure, l'obra té un rerefons agredolç que convida a la reflexió sobre la duresa de la vida.
- Escenografia dinàmica: Destaca una cuina de disseny que es va embrutant i una curiosa cortina de pans.
- Procés de transformació: La massa del pa simbolitza les vivències de la protagonista, que es va transformant a escena.
La figura de Teresa Orroz i la companyia Solubles
Orroz destaca la llibertat creativa que li ofereix el teatre independent i la seva pròpia companyia, Solubles, en comparació amb grans produccions.
"Tant se val quants cops caiguis. El més important és tornar-se a aixecar."
L'obra, dirigida per Xus Gómez, és un cant a la resiliència d'un personatge fràgil però entusiasta que connecta directament amb el públic gràcies a la proximitat de la sala.

