Memòries d'un vell capità: 41 anys de vida al mar
Francesc explica com va decidir dedicar-se al mar, els seus estudis a l’Escola Oficial de Nàutica i els primers anys de pràctiques fins a convertir-se en capità.
Comentari sobre la vida de marino solter, el rol del novato, l’aprenentatge dels noms dels estris i les tasques de guàrdia i pràctiques amb el primer oficial.
Descripció de la jerarquia a bord, la figura del primer oficial, tasques quotidianes i l’aparença de lleure versus la realitat de gran càrrega de treball.
Es desfà l’estereotip del mariner borratxo i es parla de les estones lliures al port i de la relació amb el portuari i la taverna.
Explicació del paper de l’armador com a propietari del vaixell i de com cada error es repercuteix en pressions econòmiques i bronques a bord.
Anècdotes de desembarcaments fallits, risc d’incendis a coberta de càrrega i llargues sessions de mal temps amb onades gegantines.
Episodis de marejos dels novells, l’organització dels àpats com la sopa i la dificultat per menjar en ple temporal.
Comparació dels cursos de Reserva Naval, els convois de la Segona Guerra Mundial i la col·laboració entre vaixells mercants i embarcacions de guerra.
Distinció entre mariner, marino i contramestre, i com es desenvolupa la carrera civil marítima amb certificats i funcions concretes.
Procediments d’inspecció de tabac i licors, la figura del “cello” a bord i l’anècdota del sac de contraban llançat al mar a Suècia.
Relat del viatge a Guinea-Conakry i Camerún, amb la precarietat d’infraestructures i la vida diària en ports pobres.
Incidents mèdics: drogues, epilèpsia, receptes limitades de fàrmacs i compres en dòlars en banc local sense garanties.
Conflictes amb la moneda oficial, la necessitat de dòlars per a serveis mèdics i la intermediació del banc de Guinea-Conakry.
Atenció a un company ferit al riu Camerún, negociacions amb el metge local i trasllat per llanxa motor.
Experiències d’arrest i judici als ports nòrdics, la barrera idiomàtica i l’obtenció de traductor per evitar penes majors.
Funció del capità com a representant de l’armador i del govern civil, el diari de navegació com a prova legal i la importància de la disciplina sense repressió.
Comiat d’aquesta primera part i anunci de futurs temes pendents com el servei de salvament marítim i el quadern de bitàcora.
Un recorregut per la trajectòria del Capità Francesc Guinovar
El capità retirat Francesc Guinovar comparteix la seva experiència de més de quatre dècades dedicada al mar, des dels seus inicis a l'Escola Oficial de Nàutica fins a la seva jubilació. L'entrevista aprofundeix en la realitat d'una professió sovint mitificada, destacant que la vida del marino exigeix sacrificis personals i una gran responsabilitat.
La realitat del treball a bord
- L'estil de vida: Guinovar explica que va triar mantenir-se solter per evitar els problemes familiars que comporta la distància i les llargues absències.
- Rols i jerarquies: Es desmitifica la figura del capità com a algú que només dona ordres; en realitat, és el representant legal de l'armador i el responsable de qualsevol incident legal o tècnic.
- La formació: Destaca la importància de la pràctica i les «bromes de novato» per aprendre el vocabulari tècnic, com l'anècdota del Manbrú.
Perills i anècdotes internacionals
- Tempestes i naufragis: Descriu la duresa dels temporals a l'Atlàntic i la perillositat dels incendis a bord, el pitjor maldecap per a un mariner.
- Contraban i aduanes: Relata com es gestionava el tabac i l'alcohol en ports estrictes de Suècia i l'ús del cello (segell) per precintar mercaderies.
- Experiències a l'Àfrica: Detalla situacions límit en països com Guinea-Conakry i Camerun, on la manca de medecines i la precarietat política obligaven la tripulació a dependre de la solidaritat i la picaresca.
"El que s'escriu al diari de navegació va a missa; és el document legal davant la terra."
Jurisprudència i documents marítims
Es distingeixen dos documents fonamentals: el quadern de bitàcola (on escriu oficialment la guàrdia) i el diari de navegació (el document oficial signat pel capità que té validesa jurídica en un jutjat).

