Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
La història desconeguda de les falles de Tarragona
Núria presenta el programa des del hall del Teatre Metropol i saluda a Magí Benito.
Explicació de com va sorgir la proposta del Departament de Cultura i l’acceptació immediata per mostrar el material recollit durant anys.
Per què celebrar Falles a Tarragona, referència a la primera falla (1933-36) i presentació del llibre basat en retalls de premsa.
Estratègia de localització de fotografies i documents: contactes amb hereus, col·leccionistes i intercanvi de còpies.
Descripció de la falla de l’estació central sobre una tortuga, crítica a la lentitud de la Renfe.
Els ferroviaris destinats a València impulsen la festa a Tarragona amb suport de les autoritats locals.
Detall dels indrets on es planten sis falles (plaça Prim, Corsini, Fòrum, Rambla, Carros) i l’èxit amb 20.000 visitants forasters.
Sàtira al museu provincial: circ i cofre com a símbols de reivindicació d’un museu digne.
Plantes a la Rambla (20 m), el Pont del Diable amb masia i llegenda, i crítica a Telefònica amb un ninot gegant.
Creació de la marxa fallera per Consol Güellcarol i la sarsuela *La fallera del barri* (estrenada 1935).
Desfilada de carrosses en el cos Iris, el canvi de nom a pira romana per diferenciar-les de València.
Última edició abans de la Guerra Civil, amb una falla amb drac, ràdio voladora i crítica als productes Philips.
Història personal de Benito: troballa de fotos el 1984, publicació a l’ABC i reivindicacions de la fallera major original.
Agradiments, recordatori de la data límit (15), i futurs trasllats de l’exposició a València i Gandia.
Origen i context històric
Aquest episodi ens acosta a la figura de Magí Benito, artífex d'una exposició dedicada a les falles que es van celebrar a Tarragona entre els anys 1933 i 1936. Aquest moviment cultural va ser impulsat originalment per un grup de ferroviaris valencians destinats a la ciutat, que enyoraven les seves festes.
Evolució i canvi de nom
Encara que van començar com a falles tradicionals, a partir del 1934 van buscar una identitat més pròpia:
- Es van traslladar a la festivitat de Sant Joan per diferenciar-se de Sant Josep de València.
- Van rebre el nom de Pires Romanes per destacar el vincle amb el passat imperial de la ciutat.
Les falles més emblemàtiques
Durant l'entrevista es detallen diversos monuments històrics que destacaven per la seva sàtira i grandàries monumentals:
- L'estació de la tortuga (1933): Una crítica a la lentitud del servei ferroviari i l'estat de l'estació de Renfe.
- El Pont del Diable (1935): Considerada una de les més estimades pel seu nivell de detall i per incloure referències a les llegendes locals.
- La sàtira política i social: Es mencionen crítiques a empreses com la Telefònica (per l'edifici de la Rambla) o la companyia elèctrica El Canadiense.
Cultura i societat
La festa no només consistia en els monuments (pires), sinó que generava tot un ecosistema social:
- Figures claus: Es va coronar la primera Fallera Major de Tarragona, Antonieta Bonachí, el 1933.
- El Coso Iris: Una cavalcada de carrosses on participaven des de la Tabacalera fins al regiment d'Infanteria.
- Música i teatre: Es va compondre un himne faller i fins i tot una sarsuela titulada La fallera del barri (1935).
"No era una fogarada qualsevol, eren veritables monuments que van moure més de 20.000 forasters en trens especials des de Lleida i tota la província."
El final d'una tradició
L'activitat fallera a Tarragona es va veure truncada l'any 1936 pelclat de la Guerra Civil Espanyola. Des de llavors, la tradició no es va tornar a reprendre, quedant moltes fotografies i documents guardats per col·leccionistes particulars fins a l'actual recopilació realitzada per Benito durant més de 20 anys.