Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Buster Keaton: L'enginy oblidat del cinema clàssic
Presentació de la nova proposta d'Andrés d'Andrés per parlar de temes diversos que agradin a l'audiència.
Repàs de la carrera de Keaton, el seu humor especial i la comparació amb Charlie Chaplin, desmentint rumors sobre la seva estada en residències mentals.
Explicació de com Keaton va idear gags per a Chaplin i va col·laborar amb els Germans Marx i Jerry Lewis en la seva època de decadència.
Anàlisi de les seves darreres actuacions al cinema i la defensa del seu estil d'humor personal i únic.
Descripció de gags concrets en pel·lícules com Golfos de Roma i L'heroi del riu, destacant el control i la sorpresa de les seves accions.
Andrés s'acomiada amb una peça musical de l'època de Keaton interpretada per una orquestra actual.
Homenatge a Buster Keaton
En aquesta sessió, l'Andrés d'Andrés ens submergeix en la figura de Buster Keaton, un dels grans genis del cinema clàssic que, malauradament, ha estat injustament oblidat pel gran públic modern. A través d'un repàs per la seva trajectòria, es destaca el seu humor personalíssim i la seva capacitat com a creador de situacions còmiques úniques.
L'ombra de Charlie Chaplin i la veritat sobre el seu declivi
Durant la xerrada es desmitifiquen diversos punts sobre la seva vida:
- Rivalitat i col·laboració: Tot i que Charlie Chaplin el va acabar superant en popularitat, Keaton va ser l'autor intel·lectual de molts dels gags més famosos del cinema, incloent-hi escenes de la mítica pel·lícula La quimera de l'or.
- Llegenda negra: Es nega rotundament que acabés en una institució mental, tot i que sí que va patir de problemes d'alcoholisme i algunes etapes de decadència artística.
- Mentor darrere l'escenari: En la seva maduresa, va escriure gags per a grans noms com els Germans Marx o Jerry Lewis.
Escenes icòniques i originalitat
El resum posa èmfasi en el virtuosisme tècnic de Keaton:
"Tenia un humor únic... les pel·lícules havien de ser a la seva mida i de la seva manera."
Es mencionen moments estel·lars com la cèlebre escena de la façana que li cau a sobre a L'heroi del riu (Steamboat Bill, Jr.), on la precisió era vital per a la seva seguretat física. També es recorden els seus darrers papers a Golfos de Roma o El món està boig, boig, boig, on, malgrat les crítiques, va mantenir la seva essència artística fins a la mort.