Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2004
Subscriu-te
Improvisació i art escènic amb Impromptu Teatre
Paloma Arfa introdueix el programa i posa en contacte el presentador amb Raimon Borrell, responsable d'Impromptu Teatre.
Raimon explica que aquest és el quart espectacle d’improvisació i com el format s’ha anat perfeccionant des del 'maig d’improvisació'.
Es comenta la primera actuació d’Impromptu a Sala Trono i la col·laboració prèvia en el programa 'La Cortina Vermella'.
Descripció del funcionament: el públic escriu títols, es defineixen categories (comèdia musical, cine negre, culebrón, postmodern) i els actors improvisen sobre la marxa.
Es detalla com el públic pot participar activament—escrivint, sent triat per pujar a l’escenari—o gaudir tranquil·lament des de la butaca.
Explicació de l’urna, l’extracció de títols i la necessitat de convertir-los en un fil argumental improvisat.
Cada sessió d’Impromptu és diferent: el format fidelitza el públic perquè mai no es repeteix la mateixa improvisació.
Presentació dels quatre actors fixos, la directora Maria Laura Fernández i col·laboracions puntuals amb artistes de clown i altres disciplines.
L’origen del format al Quebec, les lligues a Argentina (teatre esportiu) i a Europa, i la idea de competició i joc.
Discussió sobre el ‘blanc’ de l’improvisació, la importància dels assajos oberts i la mirada sincera per mantenir el joc actiu.
Detalls tècnics: escenari despullat, cortina mínima, roba neutra per facilitar transformacions i improvisació sense elements fixos.
Ús de català, castellà i veneçolà, tendència a l’humor però amb possibilitat de drama segons la categoria i el títol.
Parlen del premi atorgat per l’associació de les arts creatives, el valor popular i l’estímul per continuar amb projectes alternatius.
Plans de la companyia: continuïtat al Teatre Llentiol, bolos a diversos espais i treball constant de reciclatge i innovació.
Conviden els oients a escriure la frase que triïn per a la propera improvisació i acaben amb l’habitual salutació i desitjos de bona funció.
L'art de l'imprevist a la Sala Trono
L'episodi d'avui se centra en la visita de la companyia Impromptu Teatre a Tarragona. El seu representant, l'actor Raimon Borrell, explica els detalls d'un espectacle on la improvisació absoluta és l'eix vertebrador. A diferència del teatre convencional, aquí no hi ha un guió tancat, sinó un treball constant de preparació per a estar obert a l'imprevist.
La mecànica de l'espectacle
El procés creatiu comença amb la participació directa del públic:
- Cada assistent rep un paper on ha d'escriure una frase o títol lliure.
- Aquests papers es dipositen en una urna sobre l'escenari.
- Els actors extreuen els títols i tenen només 15 segons per preparar cada escena.
"El nostre crit de guerra és: el públic tria i nosaltres improvisem."
Gèneres i disciplines
Tot i que el gènere predominant sol ser la comèdia, la companyia domina diverses categories per donar forma a les escenes:
- Culebrons (els més sol·licitats pel públic, sovint amb accent veneçolà).
- Cine negre i teatre shakespearià.
- Teatre postmodern i creacions dramàtiques.
El paper de l'actor i la connexió del grup
Raimon destaca que per a poder improvisar amb èxit és vital la complicitat entre els actors. Defineix la seva feina com un teatre anti-divos, ja que es basa totalment en l'acceptació de les propostes del company per fer créixer la història. Tot i anar "en pilotes" (metafòricament, sense guió), l'espectacle té darrere una direcció rigorosa a càrrec de Maria Laura Fernández.