Quico el Cèlio: música, compromís i l'Ebre
Presentació d’Artur Gaia i Quico el Cèlio i debat sobre com els personatges antierois aporten humor, proximitat i complicitat amb el públic.
Reflexió sobre com han madurat en 12 anys sense trencar línia, l’estètica i coherència entre fons i forma del nou treball.
Anàlisi de la dualitat del títol, entre petits plaers quotidians i grans preocupacions: ecologia, racisme i ús del progrés.
Importància de la mobilització social, la força de la música per despertar consciències i influir en polítiques públiques.
Incorporació de Kiko Pellicer com a baixista per acostar la sonoritat del directe al disc i alliberar recursos dels teclats.
Estructura senzilla però rígida del show: situacions en temps real, espontaneïtat assajada i interacció amb el públic.
Missatge de convivència i respecte entre veïns de diferents orígens, amb ritmes africans, magrebins, brasilers i cubans.
Debat sobre la presència de públic immigrant, la responsabilitat mútua i la necessitat de concerts diversos per tots els ciutadans.
Relats de situacions reals en geriàtrics, pubs i festivals: reaccions inesperades i recursos teatrals per mantenir la complicitat.
Comentaris sobre fax, web i internet: com els personatges integren i alhora critiquen l’ús de noves tecnologies.
Reflexió sobre la lluita pel PHN i la cultura de l’aigua, i la creació de la fundació per impulsar la nova cultura de l’aigua.
Detalls de la festa organitzada per la plataforma de defensa de l’Ebre: artistes convidats, col·laboracions i objectiu de solidaritat.
Preguntes personals sobre què escolten: predilecció per músiques amb olor de terra, del Mediterrani i del món en general.
Introducció als Personatges i l'Univers Creatiu
L'entrevista se centra en la figura de l'Artur Gaia, un dels membres fundadors de la coneguda formació musical de les Terres de l'Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'Artur explica com l'ús de personatges esperpèntics i antierois els serveix de màscara per actuar amb total llibertat a l'escenari.
"Aquests personatges mos donen ales... són com una màscara que t'ajuda a dir una sèrie de coses."
El Nou Treball: "No es pot viure"
Concepte i Dualitat
El grup presenta el seu disc titulat No es pot viure, una expressió típica ebrenca que amaga una profunda ironia:
- En sentit positiu: Fa referència als petits plaers de la vida (menjar una paella al Delta).
- En sentit literal: Critica els problemes socials que fan la vida difícil: el racisme, l'ecologia i el mal ús del progrés.
Evolució Musical
Després de 12 anys, la formació ha madurat la seva sonoritat buscant una major coherència entre el fons i la forma, però mantenint sempre l'olor de terra i les arrels de la música popular.
Compromís Social i la Lluita per l'Ebre
La Música com a Eina de Transformació
L'Artur reflexiona sobre el poder de la música per a despertar consciències i mobilitzar la societat. Destaca que la unió popular ha estat clau en la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN):
- Celebren la victòria de la societat civil (David contra Goliat).
- Defensen la Nova Cultura de l'Aigua com una filosofia de respecte pel planeta.
Multiculturalitat i Nous Veïns
L'episodi destaca la cançó No hi ha color, una rumba que incorpora ritmes africans i llatins per parlar d'integració i de la necessitat de tractar els nous veïns amb la mateixa dignitat que voldríem per a nosaltres a l'estranger.
Projectes i Directes
Noves Incorporacions
El grup ha ampliat la família amb un nou baixista d'Amposta, el Kiko Pellicer (que interpreta el personatge d'en Vicent Ferrer), per equiparar la sonoritat del directe a la del disc.
Properes Cites
- Gira d'Estiu: Format de festa major, a l'aire lliure.
- Espectacle de Tardor: Una aposta més teatral per a espais tancats que s'estrenarà al setembre.
- Macro-festa a l'Ampolla: Un gran homenatge per agrair el suport de tota Catalunya en la defensa de l'Ebre.

