Evolució i història de les platges de Tarragona
Salutacions, comentaris sobre el temps i anunci del tema central: la història de les platges de Tarragona.
Descripció de les cabines de fusta, files de primera i segona línia, el taller de Renfe al darrere i costums de berenar a la platja del Miracle.
Comentaris sobre els banyadors tapats dels anys cinquanta i el balneari amb separació física entre homes i dones.
Relat del grup de noietes alemanyes practicant nudisme a primera hora i la reacció puritana de la societat local.
Memòria dels bombardeigs de 1938, destrucció de la platja i ús de la fusta enderrocada al front de l’Ebro.
Pescadors que utilitzaven l’artet, casetes a la vora del mar i sortides en bot per capturar peix i marisc.
Platja fluvial entre Serrallo i Pineda amb pins, horts, merenderos i tendes de canyes per a les excursions de diumenge i pícnics familiars.
Escarbament de roques i sorra per trobar petxines ondulades, grúmols, crancs i musclos grossos, i passejades fins a restes submergides.
Captura de caragols de roca, lapes (‘barretets’) i musclos prop de la sorra per preparar-se petits aperitius marins.
Emigració d’habitants d’Andalusia i Extremadura, construcció de barraques a la ribera, venda de terrenys i desaparició dels horts tradicionals.
Ampliació de les vies de la Renfe, descoberta d’una fuga de petroli als pous i instal·lació de la indústria química a la zona costanera.
Venda de terrenys a ex-SS nazis i empreses belgues, urbanització de Sant Pere i Sant Pau, eclosió del turisme de sol i platja i emergència de la petroquímica.
Explicació de les prohibicions modernes (gossos, jocs de paleta), multes i tancament de punts d’accés, i cloenda del programa.
Les platges d'abans i la vida social
L'episodi explora com era l'experiència d'anar a la platja a Tarragona a mitjans del segle XX, destacant les diferències socials i les curioses normatives de l'època.
La platja del Miracle: El sector "senyor"
- El Miracle era considerada la platja més distingida, amb petites construccions de fusta tipus xaletets a l'arena que disposaven de cuina i terrassa.
- Existia un balneari amb una separació física estricta (una reixa) per dividir les zones de bany d'homes i dones.
- Abans de la guerra, es practicava el nudisme de forma molt discreta per part d'alguns grups, tot i el puritanisme de la societat de l'època.
La platja del Riu i el Francolí
- Antigament hi havia una platja que anava des del Serrallo fins a la Pineda, en una zona on el riu Francolí sovint quedava quasi estancat.
- Era un lloc popular per fer pícnics familiars; la gent dels pobles del voltant (Constantí, la Canonja) hi baixava amb carros.
- El riu era ric en fauna: s'hi pescaven anguiles i peixos amb tècniques tradicionals.
Impacte de la Guerra Civil i el desenvolupament industrial
- Durant la guerra, moltes fustes de les casetes de platja i bots van ser requisats per construir ponts al front de l'Ebre.
- Més endavant, l'arribada de la petroquímica i l'ampliació de la xarxa ferroviària de la Renfe van transformar totalment el paisatge litoral.
"Molta cosa d'allò es va portar de Tarragona per fer aquells ponts que feien falta durant la guerra."
Canvis socials i urbanístics
- L'avi Ramon recorda el fenomen de les barraques al costat del riu i com la immigració dels anys 50 i 60 va anar ocupant antics horts.
- Es discuteix la pèrdua de la platja de la Comandància i la transformació de l'arena a la platja del Miracle, que actualment és més artificial i pedregosa.

