Poetes: El grup que fusiona la poesia clàssica amb el pop-rock
Introducció del grup de Tarragona que musica poesies clàssiques amb una base de pop-rock i guitarres distorsionades.
Fragment d'una cançó on s'aprecia la fusió de lletra poètica i estil rock.
Vicente Monera explica la intenció d'apropar la poesia al públic jove mitjançant una formació estàndard de rock (bateria, baix i guitarres).
Discussió sobre quins poetes encaixen millor; Miguel Hernández destaca per la seva força, mentre que Machado resulta més difícil d'adaptar al rock dur.
Preparatius per al concert a Tarragona i la reflexió sobre la necessitat d'oferir alguna cosa nova amb poemes com 'La canción del pirata'.
Vicente reflexiona sobre la dificultat de fer bones lletres i com recórrer als clàssics garanteix la màxima qualitat literària per a les seves cançons.
Interpretació d'un segon tema basat en un poema de Machado que tanca l'episodi.
Poetes: Una nova proposta musicoliterària
L'episodi ens presenta a Vicente Monera, l'artífex i compositor del grup tarragoní Poetes. Aquesta formació destaca per una proposta agosarada: musicar textos poètics de tots els temps utilitzant una base instrumental pròpia del pop-rock, allunyant-se del format tradicional de cantautor amb guitarra acústica.
La fusió entre literatura i rock
El projecte neix de la voluntat d'apropar la gran poesia al públic més jove i trencar amb l'estigma que els recitals de poesia són exclusius per a la gent gran. Els punts clau de la seva sonoritat inclouen:
- Instrumentació elèctrica: Ús de bateries, baixos i guitarrres amb distorsió.
- Estils variats: Tot i que la base és el rock, incorporen elements de funky o reggae segons el poema.
- Selecció de textos: Han treballat amb uns 50 poemes, seleccionant aquells on la mètrica i el sentiment encaixen millor amb el ritme del rock.
Autors i temàtiques
El repertori de Poetes és ampli i abasta des del Segle d'Or espanyol fins a autors més contemporanis:
- Miguel Hernández: Molt present per la seva poesia combativa, que sintonitza amb l'energia del rock.
- Quevedo, Bécquer i Jorge Manrique: Adaptacions de clàssics que prenen una nova dimensió sonora.
- Antonio Machado: Un dels autors més difícils d'adaptar a causa de la seva dolçor inherent, que a vegades xoca amb el volum de les guitarres elèctriques.
- Temes universals: Les cançons parlen d'amor, mort, desengany i tristesa, buscant crear un ambient íntim però potent.
"Els músics ens hem de buscar gent que sàpiga fer lletres, i això és el que he fet jo: agafar els millors, els poetes."
L'entrevista conclou destacant el repte que suposa per a un grup de rock presentar-se davant el públic amb un repertori on les lletres tenen un pes literari tan específic, buscant sempre que la cançó funcioni com una peça de rock independentment del seu origen culte.

