Fortunio Bonanova i l'èxit als Estats Units
Presentació del Cine Club de la Filmoteca a l’Antiquari de Tarragona i de la pel·lícula “Juegos Prohibidos” de René Clément, que es projectarà gratuïtament aquest vespre a les 10.
Relat de com José Lluís Moll va escollir el seu nom artístic: “Fortunio” per la fortuna que aspirava aconseguir i “Bonanova” pel santuari mallorquí del mateix nom.
El pas de Fortunio per Barcelona per consolidar-se com a artista, la seva participació a la pel·lícula dels germans Banyos i l’èxit de “Don Juan Tenorio”, amb estrenes a França i Amèrica.
Descripció dels estrenos de “Don Juan Tenorio” al Mecca Temple de Nova York al voltant del 1925-26 i l’activitat de Fortunio fent zarzuela, òpera i concerts per tota Amèrica Hispana.
Mostra de programes originals com l’estrena de “La duquesa del Tabarín” (1926) i tancament amb música d’època interpretada per joves intèrprets de jazz clàssic.
Cinema i Història amb Andrés
L'episodi comença amb la recomanació del Cine Club de la Filmoteca, que tindrà lloc a la sala d'art de l'Antiquari a Tarragona. Es destaca la projecció de la pel·lícula clàssica de 1952:
- Juegos Prohibidos, dirigida per René Clement.
La figura de Fortunio Bonanova
La conversa se centra en la trajectòria de Josep Lluís Moll, conegut artísticament com a Fortunio Bonanova. L'actor mallorquí va triar aquest pseudònim per reflectir les seves ambicions i la seva terra natal:
- Fortunio: Per la fortuna i l'èxit que aspirava a aconseguir.
- Bonanova: En honor al santuari i caseriu de la seva infantesa a Mallorca.
El salt a les Amèriques
Es detallen els inicis de la seva carrera internacional, especialment el seu viatge als Estats Units a mitjans dels anys 20. Existeixen diverses versions sobre el motiu del viatge, un fet comú en la vida de l'artista degut a la seva forta personalitat i a les cròniques de l'època:
- 1 Presentació de la pel·lícula Don Juan Tenorio a Nova York (1925-1926).
- 2 Gira amb la companyia d'Amadeu Vives interpretant zarzuela i òpera.
"Em direu Fortunio Bonanova per la fortuna a la que jo desitjo i aspiro i crec que aconseguiré."
Finalment, es comenten curiositats sobre els horaris de l'època, destacant que les sessions de tarda començaven a les 2:30, reflectint uns costums on es dinava molt més d'hora que en l'actualitat.

