Cicle de Cinema Aragonès i el llegat de Fortunio Bonanova
Salutacions entre els dos Andrés, menció del canvi d’hora i activitats del cap de setmana.
Un dels conductors comenta que va arribar a 40 °C de febre i fan acudits sobre consultes mèdiques.
Detalls de la projecció gratuïta a la Casa de la Generalitat de Tarragona amb protagonistes i director.
Parlen del descobriment de l’actor a Mallorca i els seus primers passos al teatre i com a tenor.
Detalls de la pel·lícula, crits favorables, estrenes a Barcelona i Madrid, i el segell seductor de Bonanova.
Primers viatges a Nova York i Sud-amèrica amb zarzuela i òpera, col·laboracions i fites cronològiques.
Formació de la companyia pròpia, referències al metro Arcos-Bonanova i comiat amb avanç de la següent emissió.
Resum de l’episodi
En aquesta sessió cinematogràfica, l'Andrés repassa el tancament del cicle de cinema organitzat pel Centre Cultural d'Aragó a Tarragona, destacant la projecció d'un clàssic del cinema històric espanyol. Posteriorment, es profunditza en la figura de l'actor mallorquí Fortunio Bonanova, explorant la seva polifacètica carrera entre l'estat espanyol i els Estats Units.
Projecció destacada
- Agustina d'Aragón: Es tanca el cicle amb aquesta gran producció dirigida per Juan de Orduña.
- La pel·lícula compta amb un repartiment de luxe: Aurora Bautista, Fernando Rey i José Bódalo, entre d'altres.
- L'esdeveniment tindrà lloc a la Casa de la Generalitat (Carrer Major de Tarragona) amb entrada gratuïta.
El fenomen Fortunio Bonanova
Es dedica bona part de la conversa a analitzar la trajectòria de Fortunio Bonanova, centrant-se en la seva interpretació del Don Juan Tenorio:
- Èxit a Barcelona i Madrid: El film, estrenat originalment el 1922, va consolidar Bonanova com un dels grans galants de l'època, causant furor especialment entre les joves barcelonines.
- Un artista polifacètic: Més enllà del cinema, va destacar com a tenor, cantant d'òpera representant el Don Giovanni de Mozart, i fins i tot va tenir breus incursions en el món de la boxa.
- Carrera internacional: Es detalla el seu salt a Amèrica durant els anys 20, on va recórrer l'Argentina i els Estats Units fent sarsuela i òpera en prestigiosos escenaris com el Lyceum Theatre de Nova York.
"Fortunio i Jaume Planas van ser els únics que realment recitaven els versos de Zorrilla amb la màxima perfecció."

